Castell de Culla · Culla

Culla és un dels pobles amb la història i el patrimoni més rics de tota la regió del Maestrat, a la província de Castelló. Tota la història de Culla està lligada al seu castell, que és un dels més importants de la Comunitat Valenciana pel que fa a la història i a la importància territorial. La importància històrica del castell de Culla es remunta a l'època d'El Cid Campeador, que va ajudar el rei Pere I d'Aragó a conquerir terres amb l'objectiu d'accedir al mar. De fet, en un document d'aquell període, Pere I és anomenat rei d'Aragó, Pamplona, Sobrarbe, Ribagorza, Culla i Oropesa (entre el 1091 i l'1100), moment en què la importància territorial del castell de Culla era immensa. La segona conquesta cristiana data del 1233, per Jaume I d'Aragó. De fet, segons el Llibre dels Fets, el Rei Conqueridor va entrar al Regne de València pel riu de les Truchas, que en aquell moment formava part del territori del castell de Culla (actualment Villafranca del Cid). L'any 1303, l'Orde del Temple va comprar el castell i senyoria de Culla per 500.000 sous valencians, una quantitat exorbitant per a l'època. Les dimensions territorials del castell de Culla en aquella època eren equivalents a vuit pobles actuals (Culla, Benassal, Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Torre dBesora, Benafigos, Villar de Canes i Villafranca del Cid). El 1319, els primers set pobles esmentats es van incorporar a l'Orde de Montesa, amb la seu a Culla, i el 1345 es va formar la Setena de Culla amb els set pobles ja esmentats. La importància de la comanda de Culla dins de l'Orde de Montesa va ser molt significativa durant els cinc segles següents, i l'Ardiaca de Culla va ser membre de la branca eclesiàstica de les Corts Valencianes. El període de decadència del castell de Culla va començar durant la Guerra de Successió, quan la senyoria de Culla va donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria i la vila i el castell van ser assetjats i atacats. Un segle més tard, durant la Primera Guerra Carlina, el general Cabrera va establir una fortalesa al Maestrat gràcies a diverses fortaleses, inclòs el castell de Culla. Al final de la guerra, el 1843, el govern liberal del regent Espartero va ordenar la destrucció del castell de Culla per evitar que els carlistes establissin una fortalesa en futures guerres. El castell va ser dinamitat i les pedres es van fer servir per construir cases i ampliar el poble.