Mirador del Silo · Almagro

La Xarxa Nacional de Silos es va començar a planificar el 1944 i les seves primeres unitats es van situar estratègicament tenint en compte els centres de transport i les línies de ferrocarril. Mapa turístic d'Almagro. Els seus objectius principals eren permetre la compra de tota la collita de blat als agricultors, establir una reserva nacional per garantir el consum, permetre la recepció de blat importat als ports i també facilitar les exportacions, i assegurar el maneig adequat del gra i la selecció i tractament de les llavors. Entre 1945 i 1986, es van construir 663 silos i 275 graners amb una capacitat total de 2.684.947 tones. Durant tot aquest període, fins al 1984, el sector del blat funcionava sota un monopoli estatal, i altres cereals també estaven subjectes a preus d'intervenció que en garantien la compra per part de l'estat a aquest nivell. La fi del règim de monopoli del blat, seguida de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986, va comportar una intervenció més limitada i una reducció significativa en l'ús dels silos. El silo d'Almagro es va posar en funcionament el 1968 i, de tots els edificis aixecats a Almagro durant el segle XX, és sens dubte el que té l'impacte visual més sorprenent, a l'altura de les grans esglésies escampades per tota la ciutat i que s'alcen per sobre de la resta d'edificis. Però a més de la seva formidable contundència material, la massa del silo també és remarcable perquè representa i comunica certs valors simbòlics que són, sens dubte, representatius del període històric en què es va construir. Aquests valors tenen a veure amb l'economia, amb l'intervencionisme estatal en els mercats, no només en el del blat, amb la política, el totalitarisme i la manca de llibertats; fins i tot amb la llibertat més bàsica de comprar i vendre. Per aquestes raons i per altres de purament tècniques, el silo és un edifici molt inflexible, condemnat a caure en desús quan l'època que simbolitza i que li donava sentit va arribar a la seva fi. Des que va caure en desús a finals dels anys setanta, ha estat semiabandonat durant 40 anys, patint els estralls del temps. El 2017, l'Ajuntament d'Almagro va estudiar què fer-ne, com adaptar-lo als temps moderns perquè fos útil per als ciutadans sense dur a terme intervencions que el desfiguressin, ja que, per a bé o per a mal, s'ha convertit en part del paisatge local. Aquell any, l'edifici annex es va adaptar per convertir-se en un espai cultural polivalent, i s'hi van instal·lar les pintures d'Antonio Laguna que cobreixen les quatre façanes de la torre i el seu sistema d'il·luminació. El 2020, es va fer un nou pas en la renovació del silo d'Almagro amb l'addició de l'accés a la terrassa, que ofereix la possibilitat de gaudir d'una vista meravellosa i única de la nostra ciutat.