El Club · Laguardia

El Complex de Llacunes de Laguardia és una zona natural protegida situada al cor de la Rioja Alavesa, a prop de la vila emmurallada de Laguardia (Àlaba). Físicament, comprèn quatre zones humides: tres llacunes hipersalines temporals d'origen natural (Carravalseca, Carralogroño i Musco) i un petit embassament artificial creat al lloc d'una antiga zona enfonsada (Prao de la Paúl). Aquestes llacunes són els cossos d'aigua hipersalins més septentrionals d'Europa, amb una superfície total de 42,4 ha i una zona de bufer de 160,2 ha. El paisatge circumdant està format per vinyes i turons suaus, dominat al nord per la serra de Toloño i al sud per la serra de Cantàbria. Des del punt d'observació, especialment al Prao de la Paúl, es pot observar un entorn de gran valor ecològic on la flora i la fauna úniques s'han adaptat a les condicions hipersalines. El conjunt és d'un interès extraordinari tant geològicament com biològicament, ja que acull una rica biodiversitat d'animals, especialment aus aquàtiques. Entre setembre i març s'hi pot observar un nombre més gran d'ocells, tot i que la seva naturalesa tímida requereix silenci i l'ús de prismàtics o un telescopi. El complex va ser designat Biotop Protegit pel Govern Basc el 1995 i posteriorment incorporat a la xarxa Natura 2000 com a Zona Especial de Conservació (ZEC). A més, forma part de la Llista de Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional, la qual cosa reforça el seu valor com a lloc únic. El 2023, la seva designació va canviar de Biotop Protegit a Reserva Natural. Hi ha un refugi d'observació d'ocells amb capacitat per a 18-20 persones; les claus es poden obtenir a l'oficina de turisme de Laguardia. El millor moment per visitar-lo és entre setembre i març, quan l'activitat dels ocells és màxima. Durant l'estiu, les llacunes poden assecar-se parcialment, la qual cosa també ofereix una visió geològica interessant sobre el comportament endorèic d'aquestes llacunes temporals.

L'església de Sant Joan Baptista de Laguardia és una església parroquial situada a la part sud del nucli històric d'aquesta localitat de la Rioja Alavesa, a Àlaba, al País Basc. És un dels conjunts patrimonials més significatius de Laguardia i un exemple típic d'església medieval, vinculat també a la disposició defensiva de la vila. La seva construcció es va dur a terme entre els segles XII i XIV, amb orígens romànics i un estil predominantment gòtic, tot i que presenta afegiments i modificacions posteriors. Aquesta combinació de fases constructives n'explica l'interès arquitectònic, ja que conserva elements de transició entre els estils romànic i gòtic, així com característiques defensives típiques d'una ciutat emmurallada. Entre els elements destacats documentats hi ha el porxo romànic del sud, la torre gòtica i la planta en forma de creu llatina amb tres naus i tres absis. Cal destacar també artefactes i relleus de gran valor artístic, així com una notable decoració escultòrica d'estil romànic a l'exterior, considerada una de les característiques més distintives del patrimoni d'Àlaba. L'església està reconeguda com a lloc d'interès cultural / monument històric-artístic d'importància nacional, la qual cosa confirma la seva importància històrica i patrimonial dins de Laguardia. La seva ubicació exacta, al sud del nucli històric, reforça el seu paper com a element clau de l'ensemble monumental de la ciutat.

L'església de Santa María de los Reyes és l'església parroquial de Laguardia, a Àlaba, situada a l'extrem nord del nucli històric, entre el carrer Major, el carrer Páganos i el carrer Santa Engràcia. La documentació turística oficial la identifica com una església catòlica de gran significat patrimonial, més que no pas una capella. La construcció va començar a finals del segle XII en estil romànic, però les obres no es van acabar fins al segle XV; per tant, l'edifici presenta una combinació d'elements gòtics i renaixentistes, amb algunes alteracions posteriors que daten del període barroc. L'església conserva una planta rectangular amb tres naus, un transsepte i un presbiteri, i va ser modificada al segle XVI amb la reconstrucció del presbiteri i l'addició d'una sagristia renaixentista. La característica més cridanera del conjunt és el seu pòrtic policrom, construït de pedra a finals del segle XIV i pintat al segle XVII. Aquesta façana gòtica, protegida per l'enclavament posterior de l'atri, és un dels tresors artístics més coneguts de Laguardia per la seva rica decoració figurativa i floral. Cal destacar també el retaule major, obra de Juan de Bascardó, creat al segle XVII en un estil de tardor del Renaixement que marca la transició al barroc. L'edifici encapsula l'evolució artística del període medieval al renaixentista en un dels monuments religiosos més importants de la localitat.

La Torre de l'Abadia és una torre defensiva i forma part de les muralles de Laguardia, situada davant de l'entrada de l'església de Santa María, a la Plazuela de Santa María, al nucli històric de Laguardia (Àlaba). Forma part del conjunt emmurallat medieval de la ciutat i és un dels conjunts patrimonials més representatius del nucli històric. Els seus orígens es remunten a l'època medieval, amb la construcció inicial atribuïda al segle XII i, segons algunes fonts turístiques i patrimonials, amb fases posteriors entre els segles XIII i XIV. Es descriu com una estructura de tradició romànica, amb possibles afegiments o alteracions gòtiques, la qual cosa explica la barreja d'estils evident en algunes característiques. La torre té planta quadrada i està construïda amb carreus rústics i escairats. Té diversos pisos, amb els nivells inferiors més tancats i els superiors més oberts, amb finestres; a l'interior, destaca una sala amb volta apuntada i una escala de cargol que puja fins a la terrassa superior. La seva funció era defensiva al flanc oest de la vila, tot i que també s'ha relacionat amb un antic ús eclesiàstic o monàstic a causa de la presència de la imatge de Sant Benet i la tradició que l'associa a un possible monestir fortificat. El nucli històric de Laguardia ha estat designat 'Bé Cultural Qualificat' en la categoria de 'Complessitat Monumental', la qual cosa situa aquesta característica dins del patrimoni protegit de la localitat.