El Club · Laguardia

El Complex Humit de Laguardia és una zona humida protegida situada a prop de Laguardia, a la Rioja Alavesa (Àlaba), entre vinyes i turons suaus, amb la serralada de Toloño al nord. Consisteix en diversos aiguamolls petits, com ara Carralogroño, Carravalseca i el Prao de la Paúl; les fonts consultades el descriuen com un conjunt de quatre zones humides, amb superfícies individuals de 7,6 ha, 8,3 ha i 26,5 ha per a tres d'elles, i una superfície total de 42,4 ha, a més d'una zona de protecció de 160,2 ha. El seu interès principal és geològic i hidrològic: dues de les llacunes són temporals i endorreiques, és a dir, sense sortida externa, situades sobre argiles impermeables i amb un comportament vinculat a l'escassetat d'aigua i al clima fortament continental. Durant els períodes secs, apareix una crosta salina blanquinosa, una característica molt característica del lloc. El quart humedal, el Prao de la Paúl, és un petit embassament creat sobre una antiga zona enfonsada. El lloc és d'interès per la flora i la fauna típiques dels aiguamolls interiors, especialment els ocells aquàtics i els limícoles. Els materials informatius públics recomanen una visita entre setembre i març, quan augmenten les oportunitats d'observació d'ocells, i destaquen el Prao de la Paúl com l'aiguamoll més accessible per explorar a peu i observar amb prismàtics o un telescopi. La seva importància ambiental és alta: va ser declarat Biotop Protegit pel Govern Basc i posteriorment incorporat a la xarxa d'espais protegits com a zona de conservació especial. A més, figura a la Llista de Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional, la qual cosa reforça el seu valor com a lloc únic a la plana alavesa meridional i a la regió de la Rioja Alavesa.

L'església de Sant Joan Baptista de Laguardia és una església parroquial situada a la part sud del nucli històric d'aquesta localitat de la Rioja Alavesa, a Àlaba, al País Basc. És un dels principals llocs d'interès patrimonial de Laguardia i un exemple típic d'església medieval, que també estava vinculada a la disposició defensiva de la ciutat. La seva construcció es va dur a terme entre els segles XII i XIV, amb inicis romànics i un estil predominantment gòtic, tot i que presenta afegiments i alteracions posteriors. Aquesta barreja de fases constructives n'explica l'interès arquitectònic, ja que conserva elements de transició entre els períodes romànic i gòtic, així com característiques defensives típiques d'una ciutat emmurallada. Entre els seus elements destacats i documentats hi ha el porxo romànic del sud, la torre gòtica i la planta en forma de creu llatina amb tres naus i tres absis. També cal destacar-ne peces i relleus de gran valor artístic, així com una notable decoració escultòrica d'estil romànic a l'exterior, considerada un dels exemples més singulars del patrimoni d'Àlaba. L'església està reconeguda com a lloc d'interès cultural / monument històric-artístic nacional, la qual cosa confirma la seva importància històrica i patrimonial dins de Laguardia. La seva ubicació exacta, al sud del nucli històric, reforça el seu paper com a element clau de l'ensemble monumental de la ciutat.

L'església de Santa María de los Reyes és l'església parroquial de Laguardia, a Àlaba, situada a l'extrem nord del nucli històric, entre el carrer Major, el carrer Páganos i el carrer Santa Engràcia. Les guies turístiques oficials la descriuen com una església catòlica de gran significat patrimonial, més que no pas una capella. La construcció va començar a finals del segle XII en estil romànic, però les obres no es van completar fins al segle XV, la qual cosa fa que l'edifici presenti una combinació d'elements gòtics i renaixentistes, amb algunes alteracions posteriors del període barroc. L'església conserva una planta rectangular amb tres naus, un transsepte i un presbiteri, i va ser modificada al segle XVI amb la reconstrucció del presbiteri i l'addició d'una sagristia renaixentista. L'element més cridaner del conjunt és el seu pòrtic policrom, construït de pedra a finals del segle XIV i pintat al segle XVII. Aquesta façana gòtica, protegida per l'enclavament posterior de l'atri, és un dels tresors artístics més coneguts de Laguardia per la seva rica decoració figurativa i floral. Cal destacar també el retaule major, obra de Juan de Bascardó, creat al segle XVII en un estil de tardana Renaixença amb elements de la transició al barroc. L'edifici encapsula l'evolució artística del període medieval al renaixentista en un dels monuments religiosos més importants de la localitat.

La Torre de l'Abadia és una torre defensiva i part de les muralles de Laguardia, situada davant de l'entrada de l'església de Santa María, a la Plazuela de Santa María, al nucli històric de Laguardia (Àlaba). Forma part del conjunt emmurallat medieval de la ciutat i és un dels conjunts patrimonials més representatius del nucli històric. Els seus orígens es remunten a l'època medieval, amb la construcció inicial atribuïda al segle XII i, segons algunes fonts turístiques i patrimonials, amb fases posteriors entre els segles XIII i XIV. Es descriu com un edifici de tradició romànica, amb possibles afegiments o alteracions gòtiques, la qual cosa explica la barreja d'estils evident en algunes característiques. La torre té planta quadrada i està construïda amb pedra tosca i pedra tallada. Té diversos pisos, amb els nivells inferiors més tancats i els superiors més oberts a través de les finestres; a l'interior, destaquen una sala coberta amb volta apuntada i una escala de cargol que puja fins a la terrassa superior. La seva funció era defensiva al flanc occidental de la població, tot i que també s'ha relacionat amb un ús eclesiàstic o monàstic anterior a causa de la presència de la imatge de Sant Benet i la tradició que la vincula a un possible monestir fortificat. El nucli històric de Laguardia ha estat declarat Bé Cultural d'Interès en la categoria de Conjunt Monumental, la qual cosa inclou aquest element dins del patrimoni protegit de la població.