El Club · Jerez de los Caballeros

La Fuente de Gallopito és una surgència natural associada a fonts tradicionals, situada dins el municipi de Jerez de los Caballeros, enmig d'un paisatge de pastures i turons suaus característic del sud-oest de Badajoz. Tot i que no és possible establir una única classificació física basada en les dades disponibles, el seu nom i les referències locals a fonts del municipi la situen entre les singularitats hidràuliques vinculades als usos rurals històrics de la zona. Des del mirador, es pot apreciar com l'aigua s'integra a la dehesa, dins d'un context geològic i biològic que reflecteix la tranquil·litat del paisatge muntanyós. La font és notable pel seu gust ric en ferro i està classificada com a medicinal, juntament amb la d'Alcanzanidos, la qual cosa atorga al lloc un significat etnogràfic i relacionat amb la salut. La seva inclusió a les guies locals i la seva connexió històrica amb el Convent de la Mare de Déu, que data del segle XVI, subratllen el seu valor paisatgístic i cultural. El millor moment per visitar-lo és a primera hora del matí o al capvespre, i la primavera és l'estació més agradable a causa de la temperatura i la vegetació frondosa de la dehesa.

L'església de Sant Bartomeu és una església parroquial a Jerez de los Caballeros (Badajoz), situada dins del nucli històric, a la part nord de l'enclavament emmurallat i a prop de l'antiga porta d'Alconchel. Ha estat declarada Lloc d'Interès Cultural en la categoria de 'Monument', i l'ordre de protecció cobreix l'església, el campanar, la sagristia, els annexos adjacents i un petit pati nord. Els seus orígens es remunten al segle XV, tot i que l'edifici ha estat remodelat i ampliat en diverses ocasions al llarg de la seva història. La documentació consultada el relaciona amb una antiga capella o basílica, sobre la qual es va construir l'església actual; en conseqüència, presenta una evolució arquitectònica complexa en lloc d'una estructura homogènia. Des del punt de vista patrimonial, el campanar és especialment remarcable per la seva presència dominant i per la riquesa decorativa i cromàtica que es destaca en la declaració oficial. El conjunt també conserva la sagristia i altres espais adjacents, la qual cosa reforça la seva importància com a part clau del patrimoni religiós de Jerez. L'església forma part del paisatge monumental de Jerez de los Caballeros, una localitat amb un fort caràcter històric i defensiu, en la qual aquesta església destaca com un dels punts de referència arquitectònics més reconeixibles del nucli antic.

L'església de Sant Miquel Arcàngel és una església parroquial a Jerez de los Caballeros, a la província de Badajoz (Extremadura), situada a la plaça d'Espanya, al nucli històric de la població, dins del seu conjunt històric. A causa de la seva ubicació i de la tradició local, també s'anomena Església de Sant Miquel, tot i que la seva protecció patrimonial està clarament identificada com la d'una església. L'edifici es va construir entre els segles XIV i XV, amb un disseny associat a l'estil gòtic tardà; més endavant s'hi va afegir una torre barroca de presència visual impactant, construïda a mitjan segle XVIII. Aquesta combinació de fases arquitectòniques explica la importància del monument dins el nucli històric de Jerez de los Caballeros. Entre les seves característiques més notables hi ha la torre barroca, d'uns setanta metres d'alçada, i un interior amb retables de relleu remarcable, així com l'altar major, la cúpula pintada i els cossos del cor, segons les descripcions disponibles. Sovint es cita com una de les esglésies més valuoses del nucli històric local, en un municipi declarat conjunt històric-artístic a causa de la riquesa dels seus monuments. El seu valor patrimonial prové, per tant, de la interacció dels períodes medieval i barroc i del seu paper com a punt de referència urbana al centre de Jerez de los Caballeros. Les fonts consultades no indiquen que aquesta església en particular estigui catalogada específicament com a lloc d'interès cultural; per tant, és aconsellable descriure-la amb cautela com una església històrica de gran valor local i regional.

El Museu d'Art Sagrat, situat a l'antic Palau del Vicari, conserva segles d'història, de fe i d'art local. Aquest espai ofereix als visitants una col·lecció curosament seleccionada d'orfebreria daurada i platejada, pintures, llibres d'himnes i escultures religioses de gran valor.

Un museu minimalista i centre de visitants. Una experiència única que barreja escenes reals i històriques de l'època en què va viure aquest viatger d'Extremadura.

L'embassament de Brovales és un embassament situat al municipi de Jerez de los Caballeros, a la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura. Està situat al riuet de Brovales, un afluent del riu Ardila, i forma part de la conca del Guadiana. La seva superfície és d'unes 159 hectàrees i té una capacitat de 8 milions de metres cúbics (8 Hm³), i va ser construït com a part del Pla de Badajoz. La seva funció principal és el regadiu agrícola, tot i que també subministra aigua potable a la població local i dóna suport a l'agricultura de la regió. Des del mirador, el lloc ofereix un contrast sorprenent entre la superfície tranquil·la de l'embassament i el paisatge de pastures de surera i turons suaus i ondulats característic del sud de Badajoz. La zona és un oasi enmig del paisatge de dehesa circumdant, amb un ric ecosistema que permet observar una gran varietat de fauna salvatge, incloent-hi aus migratòries com la cigonya negra i aus de presa com el voltor comú, així com diverses espècies d'àguiles i ànecs capnegres. El lloc s'associa amb activitats recreatives com la pesca, el senderisme i l'observació d'ocells, a més de la seva funció hidràulica. No es menciona cap estat de protecció específica en la informació consultada, de manera que el seu valor rau principalment en el paisatge i el gaudi tranquil de l'entorn. L'Ajuntament de Jerez de los Caballeros ha estat treballant per restaurar el pantà com una zona de bany i lleure, i ha autoritzat el bany aquest estiu, subjecte a mesures de salut i seguretat. La millor època per visitar-lo és normalment a la primavera i a la tardor, quan la calor és més suportable i la llum fa ressaltar el millor de l'aigua i dels prats. A l'hivern, les pluges poden alterar significativament l'aparença del pantà, augmentant el seu nivell d'aigua fins a un 80 per cent de la seva capacitat total.

L'embassament de Valuengo és un embassament artificial situat al riu Ardila, dins del terme municipal de Jerez de los Caballeros, a la província de Badajoz, Extremadura. Construït a la dècada de 1950 com a part del Pla de Badajoz, la seva funció principal és regular el subministrament d'aigua per a pobles com Fregenal de la Sierra, Higuera la Real i Jerez de los Caballeros, així com per al regadiu a les zones de Valuengo i La Bazana. Amb una capacitat total de 19,30 hm³ i una superfície d'aproximadament 253,4 hectàrees, la conca del pantà s'estén entre turons suaus i bosquets dispersos de surera, integrant-se en el paisatge de pastures del sud-oest de Badajoz. Des dels miradors prop de la presa o al llarg de les ribes, es pot veure una gran extensió d'aigua encaixada entre dehesas i plantacions d'eucaliptus, amb una presència habitual d'aus aquàtiques, aus rapinyaires i, en èpoques de l'any, concentracions de cigonyes negres. L'embassament està protegit com a SPA (Àrea de Protecció Especial per a Aus), codi ES0000330, la qual cosa reforça la seva importància ecològica com a refugi, dormitori d'hivern i àrea de concentració postnupcial per a espècies com la cigonya negra i el corretjamunt. El millor moment per visitar-lo és a la primavera i a la tardor, quan els prats estan més plens de color i l'observació de la fauna salvatge és més interessant.