El Club · Jerez de los Caballeros

La Font de Gallopito és un indret rural i ric en aigua situat dins el terme municipal de Jerez de los Caballeros, a la província de Badajoz, enmig del paisatge típic de dehesa del sud-oest d'Extremadura. Els registres municipals la llisten entre les fonts més notables del municipi, juntament amb la d'Alcanzanidos, i assenyalen que té un gust ric en ferro, una característica que explica el seu atractiu tradicional. És un petit enclavament d'aigua corrent associat a l'entorn de pastura natural i a una xarxa local d'abundants fonts en un municipi amb nombroses fonts. Per la seva naturalesa, l'interès del lloc rau no en la seva mida o paisatge monumental, sinó en la presència d'aigua, el seu entorn rural i la singularitat de les seves propietats físiques i organolèptiques. La font està vinculada a la cultura tradicional de l'ús de l'aigua a Jerez de los Caballeros, on les fonts s'han valorat pel seu subministrament, l'ús ramader i com a punts de referència del territori. El lloc web municipal també la descriu com a medicinal, la qual cosa reforça la seva importància local com a recurs natural reconegut per la població local. El seu atractiu per als visitants rau a entendre el paisatge de transició entre pastures, masies i fonts, que és molt característic d'aquesta part d'Extremadura, i a observar un element senzill però significatiu del patrimoni natural rural del municipi. Les fonts consultades no proporcionen cap dimensió, estatut legal de protecció específic ni llegendes associades al lloc.

L'església de Sant Bartomeu és una església parroquial a Jerez de los Caballeros (Badajoz), situada al nucli històric, a la part nord de l'enclavament emmurallat i a prop de l'antiga porta d'Alconchel. Ha estat declarada Bé d'Interès Cultural en la categoria de Monument, i el decret de protecció inclou l'església, el campanar, la sagristia, les estances adjacents i un petit pati nord. Els seus orígens es remunten al segle XV, tot i que l'edifici ha estat remodelat i ampliat en diverses ocasions al llarg de la seva història. La documentació consultada la vincula a una capella o basílica anterior, sobre la qual es va construir l'església actual, la qual cosa significa que presenta una evolució arquitectònica complexa en lloc d'una estructura homogènia. Des del punt de vista patrimonial, el campanar és especialment remarcable per la seva presència dominant i per la riquesa decorativa i cromàtica que es destaca en la declaració oficial. El conjunt també conserva la sagristia i altres espais adjacents, la qual cosa reforça la seva importància com a part clau del patrimoni religiós de Jerez. L'església forma part del paisatge monumental de Jerez de los Caballeros, una localitat amb un fort caràcter històric i defensiu, en la qual aquesta església destaca com un dels punts de referència arquitectònics més reconeixibles del nucli antic.

L'església de Sant Miquel Arcàngel és una església parroquial a Jerez de los Caballeros, a la província de Badajoz (Extremadura), situada a la plaça d'Espanya, al nucli històric de la població, dins del seu conjunt històric. A causa de la seva ubicació i la tradició local, també se la coneix com l'església de Sant Miquel, tot i que la seva catalogació patrimonial s'identifica clarament com a església. L'edifici es va construir entre els segles XIV i XV, amb una planta característica del període gòtic tardà; més endavant s'hi va afegir una torre barroca de presència visual impactant, construïda a mitjan segle XVIII. Aquesta combinació de fases arquitectòniques explica la importància del monument dins del nucli històric de Jerez de los Caballeros. Entre les seves característiques més notables hi ha la torre barroca, d'uns setanta metres d'alçada, i un interior amb retables de relleu remarcable, així com l'altar major, la cúpula pintada i el cor, segons les descripcions disponibles. Sovint es cita com una de les esglésies més valuoses del nucli històric local, en un municipi declarat conjunt històric-artístic per la riquesa dels seus monuments. El seu valor patrimonial prové, per tant, de la superposició de les fases medievals i barroques i del seu paper com a punt de referència urbana al centre de Jerez de los Caballeros. Les fonts consultades no indiquen cap catalogació específica com a Bé d'Interès Cultural per a aquesta església en particular; per tant, és aconsellable descriure-la amb cautela com una església històrica de gran valor local i regional.

El Museu d'Art Sagrat, situat a l'antic Palau del Vicari, conserva segles d'història, de fe i d'art local. El museu ofereix als visitants una col·lecció curosament seleccionada d'orfebreria daurada i platejada, pintures, llibres de cor i escultures religioses de gran valor.

Un museu minimalista i centre de visitants. Una experiència única que combina escenes reals i històriques de l'època en què va viure aquest viatger d'Extremadura.

L'embassament de Brovales és un embassament rural al municipi de Jerez de los Caballeros, a la província de Badajoz, situat a prop de la masia de Brovales i connectat amb el rierol del mateix nom. Forma part de la xarxa de recursos hídrics que subministra la zona regadiu de Jerez de los Caballeros, juntament amb l'embassament de Valuengo, dins d'un paisatge de pastures i petites planes inundables agrícoles. La seva capacitat està citada en fonts oficials de la Junta d'Extremadura com a 7,42 hm³. Com a espai, és d'interès per ser un massís d'aigua en un entorn obert i en gran part verge, on es combinen usos hidràulics i recreatius. S'hi han promogut activitats de lleure a l'aire lliure, especialment la natació, el senderisme, la pesca i el ciclisme per la xarxa de camins rurals de la zona. El lloc és atractiu per la relació entre l'aigua, el paisatge agrícola i l'horitzó muntanyós, que és molt característica del sud-oest d'Extremadura. La seva importància és principalment funcional i territorial: contribueix a la irrigació local i a la disponibilitat d'aigua per al municipi, alhora que serveix d'espai recreatiu per als residents i els visitants. En els darrers anys, l'Ajuntament de Jerez de los Caballeros ha promogut iniciatives per restaurar i millorar el pantà i altres zones naturals vinculades al riu Ardila i als seus voltants.

L'embassament de Valuengo és un embassament utilitzat per al subministrament d'aigua i la jardineria, situat al municipi de Jerez de los Caballeros, a la província de Badajoz, al curs del riu Ardila. Es va construir a la dècada de 1950 i forma part del sistema de gestió de l'aigua del sud-oest de Badajoz, amb una capacitat declarada d'entre 15 i 19,3 hm³, segons la font consultada. Es troba en un vall tancat situat entre pastures i plantacions d'eucaliptus, sobre substrats d' pissarra i grauvaca. A la seva desembocadura, hi ha formacions ripàries ben conservades, amb bosquets de pollancres inundats i semihundits, matullars d'adelfes i bosquets de tamarissos, que augmenten l'interès natural del lloc i n'expliquen el valor com a enclavament humit dins d'un entorn agrícola i ramader. El que es veu és una vasta extensió d'aigua, ribes tranquil·les i un paisatge de transició entre l'embassament i les valls del riu Ardila. És d'interès pel seu paper a la regió: subministra aigua als pobles de la zona i als sistemes de regadiu, i també manté una rica avifauna associada als mitjans aquàtics, que inclou colònies de cria i dormidors d'hivern de bernats pescaires i grans corbs marins a la vegetació de ribera. La seva importància mediambiental és notable, ja que està designat com a Zona de Protecció Especial (ZPE) «Embalse de Valuengo» dins de la xarxa Natura 2000, la qual cosa confirma la seva importància per a la conservació d'aus i d'hàbitats relacionats amb l'aigua. Per als visitants, és un lloc d'interès serè i funcional: un embassament, una zona humida i el paisatge rural d'Extremadura, tot en un mateix lloc.