La Torre de la Aljama — o Alhama, de l'àrab per 'lloc de trobada' — és la torre més ben conservada del conjunt, probablement perquè albergava la porta principal d'accés a la ciutat. Des dels seus primers dies, sembla que va servir per a funcions administratives, fins a convertir-se en un dels edificis més icònics d'Alpuente. L'últim pis acollia la borsa de comerç des del segle XV, i l'edifici va servir de seu de l'Ajuntament de la Alpuente fins al 2010.

Al llarg dels segles, la torre ha experimentat nombroses reformes i alteracions, adaptant-se a les necessitats de cada època. En conseqüència, la seva estructura revela una varietat de tècniques constructives, que il·lustren visualment la seva evolució.

Al segle XVI, es van rebaixar els sostres i es va afegir un ala a la torre, juntament amb un magnífic saló que encara conserva unes excepcionals treballs de guix policromats amb l'antic escut d'armes de la ciutat, que daten del segle XVIII. Sorprenentment, el motlle de fusta original emprat per crear aquest guarniment encara es conserva, la qual cosa ofereix una visió única de l'artesania implicada.

A la planta baixa de l'edifici hi ha el Salón de las Cortes, on es van celebrar les Corts del Regne de València en dues ocasions, fet que converteix aquest espai en un lloc clau en la història institucional de València.

A través del Porche de San Antonio, els visitants poden accedir a la Sala de Guàrdia, el calabozo i els antics estables, completant una visita que ofereix una visió de la vida quotidiana i les defenses de la ciutat durant els períodes medieval i modern.

La Torre d'Aljama: la porta principal de la ciutat d'Alpuente