5 puntos de interés para descubrir
La catedral acull un retaule de Cosme Damián Bas, datat el 1566, així com el retaule de Sant Pere, atribuït a Juan de Salas, que també va treballar a mitjan segle XVI. El Museu Diocesà val molt la pena, amb la seva exposició de set tapissos brussel·lesos del segle XVI que narren la història de Gedeó, un curiós peix de vidre i altres peces d'orfebreria religiosa daurada i platejada.
El Palau Episcopal (segles XVI-XVIII) és l'antiga residència dels bisbes d'Albarracín. La seva façana barroca i l'estructura de maó aragonès són especialment notables. Avui acull el Museu Diocesà, que exhibeix tapissos flamencs, joieria d'or i d'argent i art sacre. És un edifici clau per entendre l'esplendor històrica i religiosa de la ciutat, directament connectat amb la catedral.
Situat al nucli antic i actualment en restauració, estava gairebé en ruïnes. Només en quedava l'enclavament emmurallat. Era una fortalesa musulmana que pertanyia a la família berber Banu-Razin durant el regne de les Taifes al segle XI, que va donar nom a la ciutat. Ofereix una bonica vista panoràmica des de la carretera.
Una estructura musulmana dels segles X i XI, reforçada amb un petit recinte rectangular.
L'edifici de l'Ajuntament està documentat des del segle XIV, i la reforma feta a mitjan segle XVI li va donar la forma actual, una mica inusual a Aragó. Malgrat les restauracions, conserva la seva planta regular en forma de U, que tanca quasi la metat de la plaza. La planta baixa té arcades robustes amb arcs de mig punt, excepte a la secció central, que té un entaulament. El pis superior té un balcó continu al llarg de tota la façana amb una barana de ferro forjat, amb l'escut de la ciutat destacant al centre. A l'exterior, cara al riu, hi ha uns contraforts robustos que serveixen de fonament per a la major part de l'edifici.
