Zuheros, un poble petit amb molta història

Situada al quilòmetre 4 de la carretera que porta el seu nom, la Cova dels Murcièlags és notable pel seu valor arqueològic i geològic. Va ser habitada de manera permanent cap al 6000 aC, tot i que s'hi han trobat restes encara més antigues, que es remunten al 64 000 aC. A l'interior, hi ha pintures rupestres que representen cabres ibèriques i figures humanes, així com ceràmica i eines de sílex. El 1938, es van trobar en una bassa natural restes humanes fòssils i els seus objectes funeraris. Les seves espectaculars formacions geològiques, com ara estalactites i columnes, es van formar per l'infiltració de l'aigua de pluja. Ha estat declarada Monument Natural i Lloc d'Interès Cultural.

Aquest edifici data de 1912 i actualment acull dos museus. El Museu de Costums Populars i Arts Juan Fernández Cruz exposa una col·lecció de més de 4.000 objectes que us transportaran a les costums i tradicions de Zuheros. A través de 28 espais d'exposició, aquest museu recrea el model de vida econòmic i social de Zuheros i la seva regió des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. A més, diverses àrees del museu exposen una sèrie de col·leccions, com ara la col·lecció de models i miniatures agrícoles creada pel fundador, la col·lecció de claus, panys i traus, i la col·lecció de tabac. Horaris i preus de l'entrada. El Museu Arqueològic Municipal de Zuheros es va inaugurar el 14 d'agost de 1992. Hi s'exposen restes arqueològiques de les excavacions de la cova realitzades entre el 1991 i el 1992, així com altres troballes d'emplaçaments dins del terme municipal. La primera vitrina està dedicada al Paleolític Mitjà, on es poden veure eines de pedra força rudimentàries atribuïdes als neandertals. Cal destacar-hi especialment una punta de llança i un raspat. La segona vitrina marca l'inici del període neolític i està dedicada a la ceràmica almagra, que està molt ben representada al jaciment de la Cova dels Micos. Les vitrines següents exhibeixen restes de ceràmica dels tipus «ceràmica incisa» i «ceràmica impresa». Totes dues es van produir utilitzant objectes punxeguts, com ara puntes de molla. El primer, fent petites marques superficials –«incisions»– en l'argila humida, i el segon, pressionant amb diversos objectes. Una altra vitrina conté eines neolítiques com ara puntes i tubs fets d'os i de fulles de sílex. També hi ha alguns ornaments, com ara braçalets de marbre i collarets fets de closques de la costa de Màlaga. La vitrina següent conté alguns ossos d'animals domesticats i representacions dels cereals que conreaven, com l'espelta, un cultiu autòcton de la regió de la Subbètica, així com restes esquelètiques humanes. A la vitrina adjacent, es poden veure restes del calcolític o edat del coure i de l'edat del bronze. Aquí es poden veure alguns fragments de ceràmica de coure i un abajur de bronze. L'última vitrina presenta artefactes de l'època romana. Aquests inclouen fragments de làmpades d'oli, claus de metall, anells, daus d'os i monedes, la qual cosa indica que la cova va estar ocupada durant el Baix Imperi Romà. També hi trobem una toga romana, un sarcòfag de pedra calcària blanca descobert el 1985 al municipi de Zuheros, un capítol del castell-palau i un pany de porta, aquest darrer datat de l'època musulmana. Preus d'entrada i horaris

Aquest parc natural envolta el poble de Zuheros i cobreix una distància d'una mica més d'un quilòmetre. La seva atracció principal és el pont penjant, situat darrere del castell-palau, ideal per a aquells que busquen experiències úniques. Des de la secció nord, hi ha vistes magnífiques del camp de Còrdova i de la Sierra Morena, mentre que al sud es poden veure els primers turons de la Subbètica i gran part del poble de Zuheros. És un entorn perfecte per a passejades familiars i per a la fotografia de paisatge.

El castell de Zuheros data del segle IX, quan els Banu-Himsi, una tribu musulmana establerta a la zona, van fundar Sujayra. Durant el període del Califat, era una petita fortalesa que comprenia 30 cases, una mesquita i torres, formant part de la ruta entre Còrdova i Granada. Va ser conquerit l'any 1240 per Ferran III. A finals del segle XV, es van iniciar les obres del Palau Renaixentista, atribuït a Hernán Ruiz III, tot i que mai no es va acabar. Avui dia, el conjunt es troba en ruïnes.

Des d'aquí, es pot veure la impressionant feina que l'aigua que flueix pel llit del riu Bailón ha dut a terme al llarg de milions d'anys per dividir aquesta muntanya en dos.