El Club · Vilafamés

Aquest complex fortificat d'origen musulmà s'alça al punt més alt de la població, i ofereix una de les vistes més icòniques gràcies a la seva ubicació en un turó de gres. La visita guiada condueix els visitants per aquest complex defensiu, que va ser transformat després de la Reconquesta per l'Orde del Mestre de Montesa i posteriorment reforçat durant les guerres carlistes. Les seves principals atraccions inclouen la seva imponent torre circular, les restes de les seves muralles i les excepcionals vistes panoràmiques que ofereix sobre la vall i el nucli antic de la població.

La Cova Bolimini és una cova natural situada al municipi de Vilafamés, a la regió de la Plana Alta (Castelló), dins l'àrea de Bovalar. És una formació geològica composta per conglomerats, una característica inusual en aquest tipus de cova espeleològica. La cova té una longitud real d'aproximadament 121 metres, una profunditat màxima de -18,7 metres i una petita entrada poc visible en un vessant costerut. La seva estructura s'obre en dues cambres interiors espaioses amb voltes de fins a 3 metres d'alçada, a les quals s'accedeix mitjançant una escala natural. Des del punt de vista del visitant, la característica més sorprenent és un gran escoix de paret d'uns 6 metres que, com una capella, cobreix una oquedat rocosa on s'acumula l'aigua de l'única zona activa de la cova. Aquest degoteig constant proporciona un subministrament únic d'aigua potable, que s'acumula en una bassa artificial al fons de la segona cambra. La vegetació exterior és típica de la zona muntanyosa, amb carobers, plantes d'espàrrecs, palmeres enanes, figueres, oliveres, pins, romaní i farigola. El topònim BOLIMINI prové de la paraula composta BOL-ARMENIO, que fa referència a un tipus d'argila vermella que conté òxids de ferro i té una textura greixosa, trobada a la cova i extreta històricament per al seu ús en medicina, pintura i modelatge. La cova va ser esmentada per Cavanilles al segle XVIII i també està documentada com a 'Cova de la Bealdona' en un document datat el 1423. La seva història més famosa és la seva utilització com a lloc d'amagatall i refugi segur per als veïns durant els bombardejos de la Guerra Civil Espanyola, ja que Vilafamés era un objectiu militar prioritari a causa del seu aeroport proper. Sembla que aquest és l'origen de l'abassament situat sota la formació de stalactites, que s'hauria utilitzat per subministrar aigua als refugiats. La cova és pràcticament invisible per a qui no conegui la zona, la qual cosa afegeix un element de descobriment a la visita. Val molt la pena visitar-la per admirar la naturalesa espectacular del seu ampli interior i la singularitat del seu subministrament d'aigua natural. El millor moment per visitar-la depèn de la facilitat per accedir-hi; és aconsellable evitar els períodes de fortes pluges, que podrien dificultar el camí d'accés.

Aquest museu pioner, fundat el 1970 pel crític d'art Vicente Aguilera Cerni, és un dels primers museus d'art contemporani d'Espanya i està ubicat al majestuós Palau del Batlle, un edifici civil gòtic del segle XV. Durant la visita, exploraràs les seves galeries per descobrir una impressionant col·lecció de més de cinc-centes obres que abasta des de mitjan segle XX fins a l'actualitat. L'atracció principal és el diàleg entre l'art d'avantguarda i l'arquitectura històrica del palau, així com la presència d'obres d'artistes de renom internacional en un entorn rural únic.

La Reserva Natural Municipal de Sant Miquel és una zona protegida de 43,5 hectàrees, situada al sud del municipi de Vilafamés, a la regió de La Plana Alta (Castelló, Comunitat Valenciana). Designada el 2007, aquesta zona és notable pel seu alt valor ecològic, paisatgístic i històric, en un entorn que combina un bosc termomediterrani ben desenvolupat amb formacions geològiques úniques a la regió, com ara gresos triàsics, dolomies i calcàries argiloses. Des del punt d'observació, es pot veure una vegetació frondosa dominada per pins d'Alep, suros i alzines, que contrasta amb els entorns degradats i alterats per l'acció humana, la qual cosa li atorga un valor paisatgístic local significatiu. El lloc també acull l'Ermita de Sant Miquel, del 1640, un element històric i cultural que dona rellevància a la ruta autoguiada que hi passa. La seva importància es veu reforçada per la seva protecció com a Lloc Natural Municipal i per la seva inclusió en guies locals i projectes de biodiversitat com ara 'Biodiversidad Virtual', que identifica espècies de plantes i animals com el pinsà. El millor moment per visitar-lo és a la primavera o a la tardor, quan la vegetació està més exuberant i les temperatures són ideals per caminar.