El Club · Santillana del Mar

Aquests dos edificis històrics, exemples d'arquitectura civil tradicional dels segles XVI i XVII, es troben l'un al costat de l'altre a la plaça principal de la població. Actualment serveixen com a sales d'exposició del Govern de Cantàbria, on els visitants poden admirar per fora l'arquitectura clàssica d'estil de muntanya i explorar per dins una sèrie d'exposicions temporals d'alta qualitat centrades en l'art, l'etnografia i la cultura regional.

Aquesta església del segle XII és el monument més icònic de la població i una de les joies de l'art romànic a Cantàbria, de la qual la població mateixa en pren el nom. Els punts destacats de la visita inclouen el seu imponent claustre romànic, famós per l'extraordinària bellesa dels seus capitells finament esculpits, així com l'interior de l'església, que acull la tomba de la màrtir Santa Juliana i un valuós retaule gòtic-flamenc.

Aquesta exposició permanent està dedicada a la història de la tortura i del càstig corporal a Europa des de l'Edat Mitjana fins a l'Edat Industrial. Durant la visita, els visitants poden veure una àmplia col·lecció d'instruments originals emprats per al càstig i la humiliació pública, com ara potrons de tortura, garrots i guillotines, acompanyats de panells explicatius que detallen el seu ús i el context històric.

Ubicat en un antic monestir dominic del segle XVI, aquest important museu d'art sacre conserva i exposa més d'un miler d'artefactes religiosos procedents d'esglésies de tota Cantàbria. Els visitants poden passejar pel seu bell claustre renaixentista i admirar una rica col·lecció que inclou talles de fusta policromada, orfebreria i esmalts, oferint un recorregut de gran valor històric i artístic.

Aquesta institució estatal es dedica a la conservació i promoció de la famosa cova d'Altamira i de la prehistòria de la regió. L'atracció principal de la visita és la Neocueva, una reproducció tridimensional exacta que permet als visitants veure rèpliques de l'espectacular sostre amb bisonts policromes, complementada amb una exposició permanent sobre la vida quotidiana, la caça i l'art del període del Paleolític Superior.

El Museu i Fundació Jesús Otero és un museu municipal d'art contemporani dedicat a l'escultor càntabre Jesús Otero, situat a la plaça de l'abat Francisco Navarro, al cor del nucli històric de Santillana del Mar, al costat de la col·legial de Santa Juliana. El centre acull les obres que l'artista va donar a la seva ciutat natal i està ubicat a la seva antiga casa i taller, i compta amb sales d'exposició i un jardí exterior on també s'exposen escultures. La institució es va crear el 1994, arran d'una donació de l'artista el 1993, i està gestionada per l'ajuntament a través d'un patronat. El museu acull més de cinquanta escultures, així com dibuixos, esbossos, estris i eines, i ofereix una visió tant de l'obra de l'artista com del seu procés creatiu. El seu valor patrimonial rau en la preservació de l'espai creatiu original i en la seva representació d'un artista estretament vinculat a la tradició càntabra i al paisatge rural, amb obres en pedra i fusta caracteritzades per un fort sentit de contenció formal i expressivitat. És, per tant, un recurs cultural clau a Santillana del Mar per entendre l'escultura càntabra contemporània en el context local en què va ser concebuda.

El Palau de Velarde, també conegut com a Palacio de las Arenas, és un palau situat a la plaça de las Arenas de Santillana del Mar, al costat de la col·legiata, a Cantàbria. Actualment funciona com a museu i com una atracció turística patrimonial per a la localitat, vinculada a la història de la família Velarde i al nucli històric de Santillana del Mar. Segons les fonts consultades, es va construir entre el segle XV i mitjans del segle XVI, amb alteracions posteriors al segle XVII. És un edifici que marca la transició del gòtic al Renaixement, tot i que la caracterització més habitual de la seva façana i composició és la del Renaixement o del primer Renaixement. L'atribució tradicional vincula l'edifici a Alonso de Velarde. Entre les seves característiques més notables hi ha la façana principal, el frontó escalonat, els pinacles decoratius, els balcons, les mènsules i els escuts d'armes de la família. També es menciona la decoració plateresca a la sala principal, la qual cosa reforça el seu valor com a exemple d'arquitectura nobiliària a la vila històrica. El palau forma part del conjunt monumental de Santillana del Mar, un dels conjunts patrimonials més significatius de Cantàbria. La seva importància rau tant en la seva arquitectura com en la seva conservació i reutilització cultural, que ofereixen una visió de l'evolució social i artística de la localitat des de la fi de l'Edat Mitjana fins a l'Edat Moderna.

La platja de Santa Justa és un petit indret costaner a Santillana del Mar, al poble d'Ubiarco, a la costa cantàbrica. És una platja oberta al nord, d'uns 100 metres de longitud segons diverses guies turístiques, amb sorra daurada o beix i amb taques ocasionals de sorra i còdols; està protegida per un penya-segat baix que forma un tret molt característic de la costa cantàbrica. El seu principal atractiu és la capella de Santa Justa, encabitada sota el penya-segat i just a la vora de la platja, un element que converteix aquest indret en una de les imatges més reconeixibles del municipi. El lloc és d'interès pel contrast entre la platja de sorra, el mar amb les seves onades moderades i el paisatge costaner, així com per la seva atmosfera tranquil·la i poc concorreguda, especialment fora de temporada alta. Les fonts la descriuen com una platja natural i aïllada, amb un desenvolupament rústic, amb accés tant per a vianants com per a vehicles i lliure de pressió urbanística significativa. La platja no té cap protecció ambiental específica, però posseeix un valor paisatgístic i patrimonial notable a causa de la presència de la capella i la seva integració a la paret del penya-segat. A causa de la seva petita mida, la seva naturalesa ventosa i l'estat canviant del mar, és un lloc més apreciat per a la contemplació del paisatge i la fotografia que no pas per al bany recreatiu de masses. El seu atractiu turístic rau en aquesta combinació de costa escarpada, cala petita i arquitectura religiosa tradicional, que és molt representativa de la costa de Santillana del Mar.

La Torre de Don Borja és una casa-torre medieval situada al nucli històric de Santillana del Mar, a Cantàbria, que forma part de la vella plaça del mercat i es troba molt a prop d'altres edificis senyorials de la localitat. És un lloc patrimonial de caràcter civil – ni església ni castell – vinculat a la família Barreda i característic de l'arquitectura nobiliària de la regió muntanyosa. L'edifici actual data del segle XV i combina característiques d'una torre medieval i d'un palau barroc, amb una ampliació posterior i una distribució centrada al voltant d'un pati interior del segle XVI. La seva estructura principal es complementa amb una altra ala separada per aquest pati, una característica inusual en aquest tipus d'edifici i destacada en les descripcions patrimonials consultades. Entre les seves característiques més recognoscibles hi ha la planta quadrada, els tres pisos, les obertures amb llinda i els escuts d'armes de la família Barreda a la façana. Les fonts consultades també indiquen que estava vinculada a diverses famílies nobles i que posteriorment es va utilitzar amb finalitats residencials i culturals, la qual cosa explica la seva preservació i restauració com a atracció turística. Actualment funciona com a centre cultural que acull exposicions i visites guiades, i forma part del patrimoni històric i artístic de Santillana del Mar, declarada conjunt històric-artístic el 1943.

El Zoo de Santillana del Mar és un zoo privat i parc de fauna salvatge situat a Santillana del Mar, Cantàbria, a les coordenades indicades, dins d'un recinte que ocupa uns sis hectàrees i 60.000 m² d'àrea accessible. No és un monument històric, sinó una atracció turística natural i educativa vinculada a l'observació i la conservació dels animals. Es va inaugurar el 1977 com a part d'un projecte impulsat per José Ignacio Pardo de Santayana i, des de llavors, ha estat compromès amb la conservació de la natura i l'educació ambiental. Fonts oficials del mateix centre el descriuen com a membre de l'AIZA i l'EAZA, i com a participant en més de 40 programes de conservació d'espècies amenaçades. Entre les seves característiques més notables hi ha el seu concepte com a Reserva de Biodiversitat, amb itineraris a l'aire lliure i col·leccions zoològiques dissenyades per educar el públic. Diverses fonts també el descriuen com un zoo i parc del Quaternari, una designació que fa referència al seu enfocament en la fauna contemporània i les espècies vinculades a l'evolució de la vida durant el període del Quaternari. Per tant, en el registre de patrimoni, s'hauria de classificar com a parc zoològic / àrea natural d'ús turístic i educatiu, fundat al segle XX i sense un estil arquitectònic històric específic.