El Club · Mojácar

Cala del Sombrerico és un indret costaner a Mojácar, a la costa oriental d'Almeria, situat en un tram de costa verge d'uns 1.000 metres de longitud i 60 metres d'amplada. Als registres locals s'identifica com una platja/cala que requereix protecció especial, amb un paisatge que alterna roca volcànica i sorra de gra mitjà i de color grisós. La seva ubicació a les coordenades proporcionades la situa a la costa de Mojácar, formant part de l'entorn natural del municipi. El que més crida l'atenció és el seu caràcter pràcticament verge: no té cap servei i conserva un aspecte molt natural, amb còdols i penyases barrejades amb sorra i aigües generalment tranquil·les. Aquest contrast entre el substrat volcànic, la platja oberta i els voltants pràcticament sense desenvolupar explica el seu atractiu paisatgístic i el fa interessant per a aquells que busquen un tram de costa més tranquil i verge. La informació municipal la destaca com una zona especialment protegida, adequada per al naturisme i amb recomanacions específiques per al respecte mediambiental. També s'hi indica que no es permet acampar ni fer fogueres, i que els visitants han de tenir molta cura amb el medi ambient, precisament perquè l'objectiu és preservar-ne la bellesa i el paisatge naturals. A causa del seu valor paisatgístic i del fet que conserva un tram de costa en un estat molt natural, la Cala del Sombrerico és un dels indrets costaners més singulars de Mojácar. Atrau tant els visitants que busquen banyar-se i gaudir del paisatge com aquells que volen entendre el model d'una costa protegida amb una intervenció humana mínima que encara perdura en algunes parts del municipi.

La cala Granatilla és un petit indret costaner del municipi de Mojácar, a la part sud-oest del terme i molt a prop de la frontera amb Carboneras. Està situada a l'entrada del barranc de Granatilla, un tram de costa verge fora del Parc Natural de Cabo de Gata-Níjar, tot i que es troba dins de la seva esfera visual i paisatgística. Les fonts la descriuen com una cala de sorra i grava, amb trams de roca volcànica als voltants immediats. La característica més distintiva del lloc és l'alternança de materials i la presència d'aigües que normalment són tranquil·les i transparents, la qual cosa la fa interessant tant pel seu paisatge com per observar la costa mediterrània d'Almeria. La seva longitud s'ha citat en una descripció local detallada com d'uns 100 metres, mentre que altres referències municipals l'estenen fins a uns 500 metres per a la platja en conjunt i les seves zones adjacents. El seu principal valor rau en el seu estat relativament natural, sense cap instal·lació ni desenvolupament a la vora del mar, i en l'ús respectuós amb la natura associat a aquest tram de costa. La connexió entre el llit del riu, la platja i les petites cales veïnes ofereix una visió molt clara de la morfologia costanera i la dinàmica dels dipòsits sedimentaris, especialment visible després de les pluges. Per al visitant exigent, és d'interès pel seu caràcter verge de cala, el paisatge obert i la sensació d'aïllament, amb un accés fàcil, però no immediat, des de la carretera entre Mojácar i Carboneras. La informació municipal també la presenta com una platja designada per al naturisme, amb normatives de conservació que restringeixen activitats com les fogueres o la presència d'animals.

El Museu Casa La Canana és un museu etnogràfic situat al nucli històric de Mojácar (Almeria), al número 6 del carrer Esteve, a les coordenades indicades. Està dedicat a recrear una casa tradicional de Mojácar de la primera meitat del segle XX, amb un entorn basat en objectes autèntics de l'època i la reconstrucció dels espais domèstics i de treball típics d'una casa rural del poble. La guia turística local descriu l'edifici com una casa que ha estat restaurada i recreada amb el màxim respecte pels materials i l'estructura originals, preservant l'aparença de finals del segle XIX i principis del XX. El lloc web de Mojácar mateix assenyala que el nom prové del sobrenom de la seva antiga propietària, coneguda com a «La Canana», que es dedicava a la venda de tabac i productes essencials. Entre les característiques més notables hi ha la recreació d'estances domèstiques, l'exposició de mobles i estris antics, i una experiència museística immersiva que ofereix una visió de la vida quotidiana a Mojácar durant aquella època. Fonts de turisme provincial també indiquen que l'espai ocupa més de 200 m² i que es va obrir com a museu el 2018. Per la seva naturalesa, aquesta instal·lació no és un monument històric monumental, sinó un museu-casa d'interpretació del patrimoni centrat en la memòria domèstica i etnogràfica de Mojácar, estretament vinculat a la cultura material i als estils de vida tradicionals del municipi.

L'església de Santa Maria de Mojácar és una església parroquial construïda a l'estil d'una fortalesa, situada a la part alta del nucli històric de Mojácar, a la província d'Almeria, al costat de la plaça de l'Església. El lloc correspon a les coordenades donades i és un dels punts patrimonials més reconeixibles de la localitat. Va ser declarat Lloc d'Interès Cultural com a Monument, i les fonts locals també el descriuen com a Monument d'Interès Cultural. Es va construir cap al 1560, a finals del segle XVI, sota la direcció del mestre d'obres Sebastián Segura. Les fonts consultades la descriuen com un edifici d'estil renaixentista, erigit a l'emplaçament de l'antiga mesquita principal, en una època de transició entre el Mojácar islàmic i el cristià. L'església destaca per la seva naturalesa defensiva, típica d'una església-fortalesa construïda en un context d'inseguretat costanera. Presenta murs de maçoneria amb grans carreus, poques obertures i una torre de planta quadrada, característiques que reforcen la seva aparença austera i militaritzada. A l'interior, les guies patrimonials esmenten una sola nau, un sostre artesonat o una biga de fusta i un altar del segle XVI. Entre els elements documentats, destaquen les dues portes, la torre restaurada en èpoques modernes i la presència d'imatges devocionals vinculades als sants patrons locals, com la Mare de Déu del Rosari i sant Agustí. El conjunt encapsula el valor històric, religiós i defensiu d'aquesta església en el desenvolupament urbà i simbòlic de Mojácar.

La platja Macenas és un indret costaner dins del municipi de Mojácar, a la costa d'Almeria, situat a prop de l'antic emplaçament de la torre de defensa de Macenas. És una platja de sorra de color grisós o fosc i de gra mitjà, d'uns 500-600 metres de llarg i uns 40-50 metres d'ample, segons les descripcions municipals i turístiques consultades. La seva principal atracció rau en el paisatge: combina una façana marítima oberta amb un relleu costaner baix i accés a cales i trams menys desenvolupats de la costa de Mojácar. La platja també està associada a la torre de Macenas, construïda al segle XVIII durant el regnat de Carles III com a element defensiu al llarg de la costa d'Almeria. Per als visitants, ofereix un indret tranquil per banyar-se, amb una atmosfera més serena que altres platges del municipi, amb aigües generalment netes i un fons marí de sorra. També és un punt d'accés útil per explorar el tram de costa proper i apreciar la transició entre la platja, el passeig marítim i la costa rocosa en una de les zones més reconeixibles de la costa d'Almeria. La seva importància local no és només recreativa: forma part de la identitat històrica i costanera de Mojácar, i la torre de Macenas serveix com a punt de referència patrimonial i visual de la zona.