Ruta Franciscana

La tradició diu que Sant Francesc va visitar Ciutad Rodrigo l'any 1214, on es va allotjar al convent de Sant Gil. En tornar a Itàlia, va enviar dos frares franciscans a Ciudad Rodrigo per fundar un convent al mateix indret on s'havia trobat el convent on havia estat durant la seva estada a la ciutat. Era un gran edifici, del qual avui només podem admirar la capella dels Centenos i la de les Àguiles (per a la qual es va crear la meravellosa escultura del Calvari, una obra de Juan de Juni que actualment es troba al Museu Nacional de Escultura de Valladolid).

Una església d'origen romànic, notable per les seves dues obertures d'aquest període.

El Convent de les Pobres Clares és el més antic de Ciutad Rodrigo; fou fundat al segle XII i dedicat a l'Esperit Sant (el Convent de Sancti Spíritus), tot i que fou renovat al segle XVI i en gran part reconstruït al segle XVIII.

El Tercer Ordre de Sant Francesc per a laics celebrava les seves reunions i celebracions en diversos indrets fins que, finalment, el 1789, va aconseguir la seva pròpia seu quan els monjos de Sant Joan els van cedir l'església del Sant Sepulcre, que pertanyia a la seva encomienda. A causa del mal estat de l'edifici, es va aixecar una nova església al mateix emplaçament, dissenyada per Juan de Sagarvinaga i construïda per Ventura Muiños. Construïda en estil neoclàssic, la seva característica més destacada és la façana, amb un pòrtic en el qual sis columnes dòriques flanquegen l'arc de mig punt. Per sobre d'aquestes s'estén una frisa amb triglifs i metopes, i una secció sòlida que sosté els escuts de l'Orde Franciscà, el de l'Orde de Sant Joan amb la creu, i el de Sant Lluís, rei de França —sant patró de l'Orde— amb la flor de lis. La façana està animada per un òcul i una nicho que conté una estàtua del sant. Està coronada per un frontó doble amb campanes.

A Ciudad Rodrigo, l'antic Convent de les Monges Franciscanes Descalces encarna segles d'història i canvis d'ús que criden l'atenció dels qui passegen per la plaça Cristóbal de Castillejo. Alguns visitants recorden que aquest indret va acollir originalment un Palau Episcopal medieval i que, després de la seva demolició, l'actual convent es va construir el 1739, impulsat pel bisbe fray Gregorio Téllez i vinculat a la família del marquès de Cerralbo. Al llarg dels anys, l'edifici ha tingut molts usos: com a caserna d'artilleria durant la Guerra d'Independència, com a presó i, finalment, com a residència per a la gent gran.

La catedral de Santa Maria va començar a construir-se com a església-fortalesa al segle XII i es va completar en estil gòtic al segle següent. El campanar del segle XVIII encara conserva les cicatrius deixades per la Guerra d'Independència. Cal destacar especialment la riquesa i la varietat dels arcs i les escultures, tant als portals d'entrada de la catedral com a les voltes interiors. Igualment impressionant és el cor, tallat en noguera pel taller de Rodrigo Alemán. El claustre presenta una rica traceria gòtica i una abundant decoració figurativa i vegetal; tanmateix, no tot és original, ja que el 1911 J. Tarabella va dur a terme alteracions dràstiques a l'obra escultòrica del claustre. Les ales oest i sud són les més antigues, del segle XIV, mentre que les altres dues es van construir entre el 1526 i el 1539.