Logo Los Pueblos Más Bonitos de EspañaLos Pueblos Más Bonitos de España - Inicio
Qué ver

Llocs d'interès a Bonilla de la Sierra

11 puntos de interés para descubrir

Mapa de lugares

Cargando mapa...

Descripción de cada lugar

Puerta de Piedrahita o Porta de la Vila
01
POI

Puerta de Piedrahita o Porta de la Vila

La muralla envoltava la vila al llarg de tot el seu perímetre (1,1 km de longitud, tancant una superfície de 7,8 hectàrees). Tenia quatre portes: Piedrahíta, Villafranca, Ávila i El Mirón, des de les quals començaven els camins que conduïen a les poblacions corresponents. Només es conserva la porta de Piedrahíta, formada per un arc apuntat doble, entre els quals hi havia un espai on s'haurien girat les fulles de la porta. A l'exterior, sobre l'arc apuntat, hi estava incrustat l'escut d'armes de Don Sancho Blázquez Dávila (1312–1355), un dels bisbes més coneguts de l'edat mitjana a Àvila. Haver desaparegut fa temps suggereix que la muralla es va construir durant la primera meitat del segle xiv.

La plaça del poble
02
POI

La plaça del poble

Una plaça quadrada amb l'església col·legial de Sant Martí de Tours al seu centre. Al nord, es poden veure les cases del consistori, la fleca, la presó municipal i el graner. A l'est hi ha les cases de les famílies Mesones i Valdivieso. Al sud-est s'alça el castell dels bisbes, senyors de la ciutat. També hi havia el garrot, que avui dia roman desmuntat i escampat per tot el poble.

Església colegial de Sant Martí de Tor
03
POI

Església colegial de Sant Martí de Tor

La parròquia de Sant Martí és una església catòlica situada a la localitat espanyola de Bonilla de la Sierra, a la província d'Àvila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Va ser declarada monument històric-artístic nacional —l'antecedent de la categoria de bé d'interès cultural— el 3 de juny de 1931. L'edifici, la construcció del qual va començar a la primera meitat del segle XV, és d'estil gòtic. Té una sola nau gran dividida en cinc trams per arcs apuntats. El campanar del segle XVI té planta quadrada. L'edifici va ser restaurat entre el 1974 i el 1980. La capella major és una addició a l'estructura original, però la seva construcció deu haver tingut lloc poc després, i potser sota la direcció del mateix arquitecte, la qual cosa explicaria la seva perfecta integració amb la resta del conjunt. La volta que la cobreix és de tercelets, amb arcs de mig punt, i està il·luminada als laterals per dues grans finestres rodones que no desentonen amb la resta de l'edifici. Les cornises presenten modillons i pinacles del segle XVII, com també la sagristia, que mostra clarament signes d'una renovació posterior. En aquesta capella principal hi ha un retaule barroc que cobreix tota la façana, des de l'altar fins al dosser, que data de 1688. No obstant això, la part més valuosa del conjunt són els seus deu panells pintats, que narren diferents esdeveniments significatius de la vida del sant patró del temple, Sant Martí de Tours. Molts atribueixen aquests quadres a l'escola del dit Mestre d'Àvila, però no hi ha consens sobre qui els va pintar realment; alguns els atribueixen a Sansón Florentino, d'altres a Juan i Marcos Pinilla, i d'altres diuen que són obra de Pedro de Salamanca, pertanyent a l'escola flamenca d'Àvila. Hi ha una gran similitud entre les pintures de l'altar de Bonilla i les de Sant Marcial, que es troben a la sagristia de la catedral d'Àvila, així com altres que el mestre esmentat va deixar pintades a l'església de Barco de Ávila i a Sant Miquel de Serrezuela.

Castell dels bisbes d'Àvila
04
POI

Castell dels bisbes d'Àvila

El castell de Bonilla era originalment propietat del bisbe d'Àvila, senyor de Bonilla de la Sierra.

Breu de Santa Bàrbara
05
POI

Breu de Santa Bàrbara

El Pou de Santa Bárbara es va construir probablement entre els segles XII i XIII per subministrar aigua al poble. Té dues obertures. La més original de les dues, en un costat, presenta una escala coberta per vuit voltes de canó semicirculars. L'escala —que diuen que té tants esglaons com frases té el Simbòl de la Fe— baixa fins a l'aigua. L'altra obertura, un parapet, s'utilitzava per recollir l'aigua de pluja.

La Font del Consell o la Font de Pajarejos
06
POI

La Font del Consell o la Font de Pajarejos

Una font a la dreta de la carretera de Pajarejos. Construïda amb maçoneria de granit i coronada amb l'escut d'armes del municipi de Bonilla.

Pont de Chuy
07
POI

Pont de Chuy

Pont romànic que travessa el riu Corneja, que dona nom a la vall. Està protegit per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol (Butlletí Oficial de l'Estat núm. 155, de 29 de juny de 1985).

08
POI

Piló de Piedrahita

Les bugaderes públiques a l'aire lliure estan protegides del vent, ja que estan situades a un nivell més baix que el terreny circumdant, amb la terra retinguda per un mur de contenció construït amb pedra tosca. Una canella que alimenta la bugadera rectangular emergeix d'una llosa de granit col·locada en posició vertical. Està construïda amb grans blocs de granit tallats a l'estil de la pedra tosca. Les peces laterals tenen les cares interiors bisellades, de manera que el rentador de fusta s'hi pogués encaixar fàcilment, ja que els elements de pedra queden a ras de terra. L'entorn està empedrat per evitar que quedi fangós. Rentar la roba era una feina dura. Era una tasca llarga, que ocupava molt de temps i feia molta feina a causa de l'esforç físic que requeria i de la temperatura de l'aigua durant els llargs mesos d'hivern. En una època en què l'aigua corrent a les cases era una cosa inaudita, la bugaderia era un centre essencial a la vila, un lloc exclusivament de dones, on es trobaven, xerraven, intercanviaven opinions... on eren lliures de la presència dels homes.

09
POI

Piló de Vilafranca

La Mirona Spring
10
POI

La Mirona Spring

11
POI

L'altar rocallós del Canto del Mortero

A una milla del poble, en una zona coneguda com a «El Mortero», hi ha un altar rupestre situat en un turó amb vistes a la vall de la Corneja. Es creu que aquest altar, on podrien haver-se celebrat rituals i adorat el sol i la lluna, data del període comprès entre el final del neolític i l'inici o l'edat del bronze mitjà. Declarat Bé d'Interès Cultural (BIC), l'altar rupestre del Canto del Mortero es troba molt a prop del convent de Sant Matias, que va acollir els Franciscans Descalços al segle XVI i del qual gairebé no en queden restes. Escalades a la roca, 15 graons poc profunds porten a la cima. Al cim, es poden veure una depressió en forma de copa i canals. A uns 110 metres hi ha una altra roca que també podria haver estat sagrada.