RUTA RÍO AGUISEJO

Aquesta zona es caracteritza per roques calcàries que generen un tipus de modelat conegut com a càrstic. Aquest es forma quan l'aigua dissol la roca i origina galeries, Entre les principals formes del congost, poljès.... relleu que trobem a l'entorn destaquen les cavitats subterrànies i la sima de Villacadima, que també es pot visitar. Aquest tipus de roca permet que el riu Aguisejo aflori a la superfície en aquest punt.

Aquest poble es caracteritza per l'ús de les pissarres negres, juntament amb les roques calcàries procedents del manantial. Podem observar aquests exemples tant a les cases com als murs de pedra que delimiten els horts situats a la ribera del riu. Ara, observa detingudament una pissarra. Què veus? No sembla tenir capes, com les fulles d'un llibre? Això es deu a la seua estructura en làmines, característica d'aquesta roca metamòrfica. La pissarra es va formar a partir d'antics sediments argilosos que, sotmesos a pressió i temperatura durant milions d'anys, es van transformar en roca. Les làmines que observem reflecteixen la seua estructura característica. Finalment, l'Església de Sant Pere, d'estil romànic. Amb una de les galeries porticades més interessants d'Espanya.

És un turó situat al costat del poble, al qual dona nom. Està constituït per la superposició de successius estrats rocosos, a manera de capes d'una tarta. Si t'hi fixes, la capa superior o tapadora és de roca calcària, que és més dura i per això s'ha vist afectada en menor mesura per l'erosió. Aquesta capa protegeix els materials inferiors i contribueix a mantenir la forma característica del turó.

Aquí es produeix un salt d'aigua del riu Aguisejo que crea una cascada. En saltar sobre la roca, l'aigua canvia la seva pressió i es barreja amb l'atmosfera, cosa que fa que tota la calcària que portava des del manantial es vagi dipositant en aquesta zona sobre la vegetació, formant una roca molt característica coneguda com a toba calcària.

Situada per sobre del cementiri del poble, i fàcilment identificable pels seus bonics colors i els colomars construïts a la zona, podem trobar dues capes diferenciades de roques. Una d'inferior, de pissarres plegades, i una de superior, de roques horitzontals formades per argiles i gresos. Entre totes dues hi ha un interval de temps de 230 milions d'anys! Per això aquest tipus de paisatge es coneix com a discordança. Situada per sobre del cementiri del poble, i fàcilment identificable pels seus bonics colors i els colomars construïts a la zona, podem trobar dues capes diferenciades de roques. Una d'inferior, de pissarres plegades, i una de superior, de roques horitzontals formades per argiles i gresos. Entre totes dues hi ha un interval de temps de 230 milions d'anys! Per això aquest tipus de paisatge es coneix com a discordança.

Dins del poble podem observar diversos exemples de construcció tradicional, que es veu condicionada per factors climàtics però també per la disponibilitat de determinats tipus de roques. Per aquest motiu, s'observa l'ús de pissarres i quarsites, juntament amb toba calcària i tàpia. La toba calcària que es forma a la cascada de Santibañez la podem trobar treballada a la Torre de l'Església de Sant Joan Baptista. La seva arquitectura combina elements dels segles XVI, XVII i XVIII.