El Club · Anento

Aguallueve és una font i un indret natural a Anento, a la comarca del Campo de Daroca (Saragossa), situat en un petit vall calcari al peu del poble. És una formació càrstica on diverses fonts, alimentades per aqüífers, filtren contínuament sobre la roca i el mols, formant una zona humida amb petites grutes i coves i creant un paisatge realment únic al cor d'Aragó. La característica més distintiva és el degoteig constant de l'aigua, que dona nom al lloc i crea la impressió que la roca 'plora'. La zona es pot explorar a peu per camins i senders senyalitzats, entre pollancres, pins, nabius i altres espècies de ribera i matollar. A l'hivern, quan la temperatura baixa, les gotes es poden gelar i formar estalactites de gel, una de les característiques més espectaculars del lloc. L'aigua s'acumula en un dipòsit per regar camps i horts, per la qual cosa està prohibit banyar-s'hi. El seu principal atractiu rau en el paisatge i la geologia, a causa del terreny càrstic i la combinació d'aigua, roca i vegetació, en una zona molt visitada per la seva raresa i proximitat al centre històric d'Anento. També destaca en guies i mitjans de viatges com una de les atraccions naturals més conegudes del municipi.

L'església de Sant Blai d'Anento, a Anento (Saragossa, Aragó), és l'església parroquial del poble, tot i que algunes guies turístiques també la consideren una capella a causa de la seva mida i caràcter local. La construcció va començar al segle XIII en estil romànic, com a part de la repoblació i consolidació medievals dels assentaments de la vall de Jiloca. L'edifici consta d'una sola nau rectangular de nou trams, amb arcs apuntats i una volta de canó apuntada; també hi ha una sagristia documentada adossada al presbiteri. Aquestes característiques estructurals revelen un disseny sobri, típic de l'arquitectura religiosa rural que marca la transició entre els estils romànic i primer gòtic. La seva característica patrimonial més destacada és el retaule gòtic de l'altar major, atribuït a Blasco de Grañén, considerat una de les peces més significatives del patrimoni artístic aragonès i notable per la seva gran mida i estat de conservació. L'església ha estat restaurada en els darrers anys, recuperant part de la seva aparença històrica i reforçant la seva condició de monument patrimonial principal d'Anento. El lloc es troba al centre de la població d'Anento, a les coordenades indicades, dins d'una popular zona turística rural centrada en el patrimoni medieval del municipi.

El Torreó de Sant Cristòfol és un jaciment arqueològic celtibèric situat a Anento, a la província de Saragossa, amb vistes a la vall de l'Aguallueve. És una estructura de planta quadrada construïda amb grans blocs de pedra seca, que data d'al voltant del 200 aC i està associada al control visual de la vall mitjana del Jiloca i els seus voltants immediats. El seu interès paisatgístic rau en la seva posició privilegiada sobre la vall, des d'on es pot gaudir d'una àmplia vista panoràmica del paisatge d'Anento, caracteritzat per calcària, marla argilosa i vessants amb un caràcter geomorfològic distintiu. Aquest indret permet entendre la relació entre l'assentament antic, la vigilància territorial i l'ús del paisatge en època preromana. El jaciment és d'interès tant pel seu valor històric com pel paratge natural en què està situat: un mirador arqueològic des del qual es pot observar clarament la configuració de la vall. Les fonts consultades també el relacionen amb rutes locals per la zona d'Aguallueve, la qual cosa reforça el seu paper com a punt de referència patrimonial dins del paisatge d'Anento.