Església gòtica-mudèjar · Almonaster la Real

La capella de La Concepción, situada a l'antiga mesquita, s'havia quedat massa petita per acollir els serveis religiosos, cosa que va fer necessari construir una nova església per al poble. La nova església es va construir en un emplaçament relativament allunyat del castell, la qual cosa la convertiria en un punt focal al voltant del qual s'articularia l'expansió urbana de la ciutat. L'església, amb la seva arquitectura altament complexa, és considerada un monument únic dins l'arquidiòcesi de Sevilla, a causa de la volta de canó apuntat emprada a les seves tres naus i la naturalesa distintiva de la 'Portada del Perdón' (Porta del Perdó). Es creu que la construcció va començar a principis del segle xiv, seguint l'estil mudèjar. Posteriorment, al llarg del segle XV, es va completar gradualment amb una sèrie d'addicions que es van integrar perfectament en les estructures anteriors, especialment la Porta de l'Evangeli i la Porta de l'Epístola, emmarcades per contraforts i un alfiz. Durant el primer terç del segle XVI es van construir el cor, el campanar i la Porta del Perdó; aquesta última és una característica d'una singularitat estilística sorprenent dins de l'arquitectura religiosa de tota la regió. La portada és un magnífic exemple de l'estil manuelí portuguès, característic de les esglésies rurals de l'Alentejo. S'hauria d'haver erigit cap al 1530, ja que l'escut d'armes que la corona, segons el professor Pérez Embid, pertanyia al cardenal Don Alonso Manrique de Lara, arquebisbe de Sevilla del 1524 al 1538. Està construïda amb pedra calcària local. Un gran arc, emmarcat per dos pinacles, acull un altre arc ogival que dóna accés a l'església. El seu disseny i la seva decoració central destaquen, amb motius associats tant als estils manuelí com gòtic, com ara vegetació tropical i temes marins: animals en combat, figures antropomorfes, etc. A principis del segle XVII es va construir la petita portalada manierista que condueix a la sagristia i, en el mateix segle, s'hi va afegir l'actual sagrari. El terratrèmol de 1755 va causar danys importants a l'edifici, que posteriorment va ser restaurat per l'arquitecte Pedro de Silva.