Museus Sepúlveda
Sepúlveda Compta amb cinc museus i centres d'interpretació on els visitants poden gaudir i, sobretot, aprendre sobre el ric patrimoni cultural i natural de la ciutat. El Museu dels Fueros, el Centre d'Interpretació de l'Antiga Presó, el Museu Lope Tablada, el Museu Fijas i el Centre d'Interpretació del Parc Natural de les Hoces del riu Duratón, també conegut com a Casa del Parc.
Quan es creen els partits judicials, el 1834, passa a anomenar-se Presó de Partit, etapa en la qual es realitzen algunes reformes. Bona part de les instal·lacions que ens han arribat a l'actualitat són gairebé les mateixes que existien aleshores.
De les seves tres plantes, la inferior i la superior van estar sempre destinades a l'ús com a presó, mentre que la intermèdia és la que més modificacions i utilitats ha experimentat. Va ser Casa del Consell fins que es va construir un ajuntament nou a l'altre costat de la plaça el 1870, i llavors va passar a ser l'habitatge del cap de la presó fins al seu tancament definitiu. Posteriorment, va ser reformada per a la realització d'activitats culturals.
L'edifici, d'uns 400 metres quadrats, va ser condicionat el 2014 per acollir una exposició permanent de caràcter didàctic i divulgador que mostra l'ús i les formes de vida en aquest tipus de presons, amb les seves implicacions socials i històriques. La idea de la privació de llibertat, ja sigui com a captiveri forçat o com a reclusió voluntària, guia el recorregut i el visitant experimentarà i coneixerà també com vivien els presos, com s'impartia justícia i els costums i usos socials relacionats de segles passats.
El missatge s'adapta buscant la comprensió de diferents sectors de població i edats, amb especial atenció als escolars. El plantejament interactiu de panells que el visitant ha d'obrir facilita una experiència sensorial i directa, que s'intensifica amb recreacions ambientals sonores i visuals i maquetes projectables.
Per captar l'atenció dels nens s'ha posat especial cura en la creació de jocs pedagògics, puzles de prismes amb missatges positius sobre la llibertat i un joc multimèdia que els desafia perquè planegin la fugida de la presó, superant totes les barreres que se'ls presenten entre la cel·la i el carrer.
També la il·luminació juga un paper fonamental a l'hora de recrear atmosferes concretes.
Tres plantes
El contingut es distribueix en un recorregut per les tres plantes, de baix a dalt. A la planta baixa, a més de la història de l'edifici, es troba el punt de partida d'aquest viatge en la idea del cos com a presó de l'ànima, tal com van poder sentir-ho místics com Santa Teresa de Jesús i ascetes com Sant Jeroni.
A continuació, la literatura escrita entre reixes o sobre elles centra el discurs, amb fragments de Fray Luis de León, Cervantes, Miguel Hernández, Quevedo, Jovellanos o Sant Joan de la Creu, que els visitants poden llegir en una tauleta, a manera de biblioteca virtual. Aquest nivell completa la seva informació amb una maqueta de Sepúlveda i un muntatge audiovisual, que aporten la informació turística necessària per aprofitar la visita i conèixer bé la localitat.
A la primera planta es toquen les diverses formes de reclusió, entre elles la de la dona, l'honor empresonat en palaus i cases hidalgues que es revelen com una noble presó, l'educació dissenyada per mantenir la dona en l'esfera privada, durant llargs períodes de la Història, i les maneres d'evitar aquest tancament de gènere. També en aquest nivell es troben la cel·la de l'esperit, amb la reclusió voluntària de monjos i ermitans que busquen la salvació de l'ànima a través de la solitud, l'oració, el treball i la repressió de l'instint; aquí s'inclouen exemples de diferents ordres monàstiques i ermitans, com Sant Fruitós.
Tanquen aquest nivell les ciutats emmurallades, vistes com una presó ciutadana de la vida intramurs, i les presons concebudes com a espais de càstig per la comissió de delictes.
I la tercera i última planta reflecteix amb fidelitat com era la vida a la presó de la vila de Sepúlveda durant els dos últims segles i en cadascun dels seus espais: cel·les d'homes, de dones, el calabós, els banys i la cambra de guàrdies i administració, així com la relació entre presos i carcellers. És en aquesta àrea on el visitant podrà posar-se fàcilment a la pell dels antics habitants de l'edifici.