L'església col·legial de Santillana del Mar

Al segle VIII, s'hi van establir monjos, que van portar amb ells les relíquies de Santa Juliana, una màrtir durant la persecució de Dioclecià. Amb el temps, i gràcies als privilegis atorgats pels comtes i reis castellans, es va convertir en un gran monestir que va estendre la seva influència per tota la part central de la nostra regió.

Al segle XII es va transformar en una església col·legial i es va construir el gran edifici romànic, juntament amb el magnífic claustre, els capitells del qual mostren una síntesi de l'iconografia romana: temes simbòlics de la lluita entre el Bé i el Mal, escenes de l'Antic i el Nou Testament, i motius quotidians i vegetals.

A l'interior de l'església es conserven obres d'art importants, com ara el Pantocrator, el baptisteri, el retaule gòtic i les escultures baroques.

Al segle XVIII, amb l'objectiu de convertir-se en catedral, es van encarregar noves obres, com les estructures de la façana sud —la sagristia, el capítol i la loggia arcada— i, a l'interior, el cor dels canonges, amb els seus sitials i l'orgue.

Tot plegat forma un conjunt excepcional que ha portat a la seva designació

com a Patrimoni de la Humanitat.

La Reial Església Col·legial de Santa Juliana inSantillana del Mar