L'imponent Ajuntament de Rubielos de Mora és un dels monuments arquitectònics més icònics de la localitat i està catalogat com a Bé d'Interès Cultural des del 1983. És un dels edificis civils renaixentistes més monumentals del Conjunt Històric-Artístic de la localitat. L'edifici es va construir com a mercat on es comerciava amb els productes locals (productes agrícoles, llana i tèxtils, etc.). La part superior de l'edifici acollia el graner o silo, on actualment hi ha les oficines de l'Ajuntament.

PATI INTERIOR

El contracte per a la seva construcció es va signar el 1523, amb la feina encarregada a Pedro de la Hoya, de Biscaia, i es va completar el 1571. L'edifici es va construir amb maçoneria combinada amb pedreria de carreus a les cantonades, les portes, les finestres i la façana principal. Té una planta rectangular i dos pisos. La planta baixa és notable per la presència d'una nau de mercat oberta, sostinguda per arcs de mig punt, que ocupa dues de les quatre llums. A les dues llums restants hi ha una escala original que data de 1630 i que comunica amb la planta principal, on es troben els despatxos municipals, l'antecambra i la Sala de Plens.

La petita cel·la de la presó que s'exposa estava destinada a la vista pública; els qui cometien un delicte eren tancats aquí perquè tothom els veiés, ja que aquesta era una forma d'humiliació en aquella època, igual que haver-se d'ajupir per entrar per aquest llindar tan baix. Després eren traslladats a l'antiga presó per esperar la sentència, que es trobava a l'antic castell del barri del Campanar. La reixa pertanyia al Convent de les Monges Agustines.

PERE IV

Al pati, encara es poden veure restes de l'empedrat original que envolten la font i a l'entrada, on s'alça l'escultura de Pere IV, obra de l'escultor nascut a Rubielos, José Gonzalvo. Pere IV va ser un rei aragonès famós per la seva resistència contra les tropes castellanes, que va concedir a Rubielos el títol de ciutat l'any 1366 com a recompensa per la seva resistència contra les tropes castellanes. Això va significar que els seus habitants no van haver de pagar impostos durant un llarg període de temps, fet que va portar molts nobles a establir-s'hi. A més, es van beneficiar que la vila estigués emmurallada, la qual cosa garantia que les seves propietats romanguessin protegides. Aquests nobles provenien de Navarra, Catalunya i el País Basc, i van construir-hi els seus palaus i van controlar un comerç pròsper. És per aquest motiu que la vila de Rubielos va passar a ser coneguda com 'La Corte de la Sierra'.