L'arquitecte Ángel Vicente Ubón va redactar els plànols i va supervisar la construcció de l'edifici a canvi de 38.000 reals. Les obres van començar el 1769 i es van acabar el febrer de 1771.

Ubón va construir un ajuntament amb arcades a la façana, on s'obrien diverses portes: la porta principal donava a la sala d'entrada i a l'escala que pujava a la planta principal; les altres conduïen respectivament al graner reial, una a cadascuna de les dues sales de plens, i una de més petita que servia de sortida dels toril·ls. A la planta baixa, a més de les estances esmentades, hi havia un gran graner, amb dues portes que donaven al carrer – motiu pel qual es deia «de la Alhóndiga» (ara «Banda de Música») – i un gran pati al darrere, amb dos corrals per als toros. També hi havia dues petites cel·les, accessibles a través de portes separades a l'extrem de la sala d'entrada. A la planta principal, destacava la majestuosa Sala de Plens; des d'allà, es podia sortir a la galeria per observar els actes públics, especialment les corregudes de toros. La Sala de Plens comunicava amb l'Ajuntament, que albergava arxius i una capella.

La secció central de l'edifici té dos pisos. La planta baixa, que comunica amb el vestíbul d'entrada i presenta columnes toscanes reutilitzades de l'antic ajuntament, té incrustat a la façana un escut d'armes del rei Felip II, dos que mostren l'escut de l'arquebisbe Tello (tots reutilitzats dels antics ajuntaments) i una placa commemorativa dels antics ajuntaments i de la construcció d'aquests de nous.

Sobre l'entaulament del pòrtic hi havia una sèrie de columnes que sostenien un arcada que formava la façana de la galeria de la planta principal; això ara ha estat alterat per uns pilars de formigó poc inspirats que sostenen l'arquitrau en lloc de l'elegant arcada. El rellotge a la teulada es va instal·lar el 1886.

Les torres dels extrems van ser finançades pel bisbe Bernardo Antonio Calderón perquè