L'antiga Universitat de Santa Catalina va ser finançada a mitjan segle XVI pel bisbe Álvarez de Acosta (1539–63). És un edifici quadrangular amb costats de 53 metres, que mostra trets inconfusibles de l'estil renaixentista purista.

La façana consisteix en un arc semicircular, amb l'intrados cassetonat, flanquejat per columnes adossades. Els arcs de descàrrega presenten relleus de savis ancians, una iconografia al·legòrica molt adient per a un edifici universitari. Sobre l'arc, una concha acull una escultura de Santa Caterina, santa patrona dels filòsofs i membre d'una família de la qual es creia que descendia el bisbe Acosta. A cada costat hi ha els escuts d'armes del prelat donant, que mostren la roda de Santa Caterina i algunes costelles, significat que va dur a terme les seves obres «a costa de les seves pròpies costelles».

El pati central està emmarcat per una columnata de dos pisos, amb el pis inferior format per arcs de mig punt i el superior per arcs ogivals. L'escala monumental que condueix a la planta principal, com el mateix pati, demostra com aquest edifici està en consonància amb les tendències estètiques i arquitectòniques dominants de l'època. Els escuts d'armes d'Acosta apareixen de nou a la balustrada i al parapet.

La butlla papal que establia el Col·legi Universitari data de 1550. Acollia les facultats de Teologia, Filosofia, Dret i Medicina. Els programes acadèmics es van suspendre el 1770, per ser restablerts el 1778. Es va tornar a tancar durant la Guerra d'Independència, reprenent les activitats el 1814 abans de tancar-se definitivament com a universitat el 1841, quan la institució es va traslladar a Sòria, on no va sobreviure. Posteriorment, va servir com a centre d'ensenyament secundari i va acollir cursos universitaris d'estiu. L'edifici ha estat reformat i convertit en un hotel termal.