Xarxa nacional · Aragó

Quinze pobles aragonesos s'uneixen: s'ha presentat a Aragó l'asociación 'Os Pueblos Más Bonitos d'Espanya'

Albarracín, Aínsa, Alquézar, Sos del Rey Católico, Valderrobres… Els quinze municipis aragonesos certificats per la xarxa nacional han signat avui a Saragossa el pacte fundacional de la seva pròpia associació regional. És la segona associació d'aquest tipus a Espanya, després de la de Cantàbria, i s'ha creat amb un objectiu molt concret: garantir que els petits pobles tinguin veu pròpia en matèria de turisme, patrimoni i despoblació.

16 de chuliol de 2026·Saragossa

Hi ha una idea senzilla darrere del que ha passat avui a Saragossa: quinze pobles petits, repartits per les tres províncies aragoneses, són molt més forts junts que per separat. Amb aquesta convicció, els quinze municipis aragonesos que formen part de la xarxa 'Los Pueblos Más Bonitos de España' han establert l'Associació 'Los Pueblos Más Bonitos de España' a Aragó, un òrgan dedicat a treballar colze a colze en les qüestions que els afecten a tots: turisme sostenible, conservació del patrimoni i la lluita contra la despoblació.

L'acte va comptar amb el suport del Govern d'Aragana, representat pel conseller de Medio Ambient y Turismo, Luis Francisco Biendicho Gracia, i hi va asistir el president de l'associació nacional, Francisco Mestre.

Què és exactament aquesta nova associació?

No és una associació oberta a qualsevol municipi. Només s'hi poden adherir aquells pobles aragonesos que ja tenen la certificació de la xarxa nacional; aquesta certificació s'atorga després de complir uns criteris estrictes relacionats amb el patrimoni, l'urbanisme i el turisme.

El nou organisme té els seus propis estatuts i personalitat jurídica a escala regional, però forma part de l'associació nacional, de la qual depèn estructuralment. L'enfocament té com a objectiu aconseguir una cosa molt pràctica: apropar la xarxa al territori i mantenir un diàleg directe amb cada govern regional, cosa que és difícil d'aconseguir a través d'una estructura purament nacional.

Aragón se converte asinas en a segunda comunidat autonoma en fer este paso, dimpués de l'estableiximiento de l'asociación en Cantabria o 9 de chunio de 2026, que achunta a siet municipios.

Les quinze localitats, per províncies

Nou són a Terol, quatre a Osca i dos a Saragossa. Junts, formen una de les presències regionals més significatives dins d'una xarxa que actualment comprèn 126 municipis certificats de 17 comunitats autònomes.

Osca: 4 pobles

Aínsa — una vila medieval a Sobrarbe, un referent de l'arquitectura romànica i del turisme de muntanya.
Alquézar — un poble de la regió de Somontano, situat entre les muntanyes i els congostos.
Ansó — una vall pirinenca amb arquitectura tradicional i una forta identitat cultural.
Roda d'Isàvena — a Ribagorza, seu de l'antiga catedral de Sant Vicenç Màrtir, una joia de l'arquitectura romànica llombarda.

Terol: 9 pobles

Albarracín — un dels centres històrics més icònics d'Espanya.
Calaceite i La Fresneda — a la regió de Matarraña, amb nuclis històrics caracteritzats per un estil renaixentista distintiu.
Valderrobres — també a la regió de Matarraña, amb el seu castell i una de les principals destinacions turístiques de la província.
Cantavieja i Mirambel — a la regió del Maestrat, amb les seves places porticades i el famós Portal de las Monjas, respectivament.
Linares de Mora, Puertomingalvo i Rubielos de Mora — a la Sierra de Gúdar, exemples d'arquitectura tradicional i pobles històrics amb un fort sentit d'identitat.

Saragossa: 2 pobles

Anento — amb els seus jardins penjants únics i el seu entorn natural i històric.
Sos del Rey Católico — una vila medieval emmurallada i un dels conjunts històrics i artístics més complets d'Aragó.

Unint forces del món rural

Els quinze municipis comparteixen una realitat comuna: són petites administracions locals que, actuant de manera coordinada, guanyen més influència i capacitat per dur a terme projectes. L'associació es va crear per afrontar junts reptes que cap d'ells pot resoldre sol:

Desenvolupar un turisme cultural i sostenible que contribueixi sense causar danys.
Combatre la despoblació i el desequilibri regional.
Preservar el patrimoni històric, natural i paisatgístic.
Revitalitzar la vida a les zones rurals.
Accedir a subvencions, programes i projectes regionals.
Mantenir un diàleg directe i estable amb el Govern d'Aragó i altres autoritats públiques.

El que han dito

"L'establiment de l'associació aragonesa consolida un modelo que enfortix a ret dende a base: os lugars ganan a suya propia voz debant d'o suyo gubierno rechional sin perder o refirme y a marca d'a ret nacional."
Francisco Mestre · President de l'Associació de los Pueblos Más Bonitos d'Espanya

"El Govern d'Aragol refirma esta iniciativa, que reconoixe o valor patrimonial y turistico d'os nuestros lugars y facilita una colaboración mas directa entre l'administración rechional y os municipios que millor representan a excelencia d'o campo aragonés."
Luis Francisco Biendicho Gracia · Conseller de Medi Ambient i Turisme del Govern d'Aragó

Junta Directiva i seu

Durant l'acte, es van aprovar els estatuts de la nova organització i es va nomenar la seva junta directiva:

President: Alcalde de Linares de Mora (Teruel)

Secretari: Alcalde d'Albarracín (Teruel)

Tesorera: Alcaldessa d'Aínsa (Osca)

Membre 1: Alcalde d'Anento (Saragossa)

Membre 2: Alcalde de Calaceite (Terol)

La seu de l'associació s'estableix a Linares de Mora, un dels quinze municipis membres.

Comença un nou capítol

Ara que l'associació ja està en marxa, els quinze pobles aragonesos s'inicien en una fase de treball conjunt: projectes compartits, un turisme de més qualitat i, sobretot, el compromís de retenir la població i l'activitat econòmica a les zones rurals. Ho faran en coordinació amb el Govern d'Aragó i la xarxa nacional més àmplia. Perquè darrere de cada poble bonic hi ha gent que vol continuar vivint-hi.