Una muntanya entre la història i la llegenda

El nom de Mulhacén es relaciona amb Muley Hacén —també anomenat Mulay Hasan o Abu’l-Hasan Ali—, sultà nassarita del segle XV i pare de Boabdil. El seu regnat va transcórrer en una època de conflictes polítics i familiars, en els últims anys del Regne Nassarita de Granada.

La tradició popular explica que Muley Hacén va demanar ser enterrat al cim més elevat dels seus dominis i que d'aquesta història prové el nom de la muntanya. Tanmateix, l'enterrament al Mulhacén pertany a la llegenda: no s'han trobat proves que confirmin que les seves restes reposin al cim. Les fonts històriques situen la seva mort el 1485, però l' associació entre el sultà i la muntanya ha perdurat durant segles i forma part de l'imaginari de Sierra Nevada. Barceló Experiences recull la història del monarca i la tradició relacionada amb la seva sepultura.

Així, el Mulhacén uneix dos relats diferents: el d'un sobirà real, lligat a la història de Granada, i el d'una llegenda que va convertir la muntanya en lloc de descans i memòria. En contemplar el cim des de l'Alpujarra, resulta fàcil comprendre per què una tradició així va poder arrelar: des d'allà dalt, el territori sembla estendre's com un regne sencer.

On és i què el fa especial

El Mulhacén forma part de Sierra Nevada, a la província de Granada, i es troba dins de l'espai protegit del Parque Nacional de Sierra Nevada. Amb 3.479 metres d'altitud segons la cartografia habitualment citada, és la cimera més alta de la península ibèrica. Algunes publicacions ofereixen una xifra lleugerament diferent, de 3.482 metres; per això convé indicar la font quan es publiqui l' altitud. Trek Sierra Nevada.

La muntanya presenta vessants molt diferents. El vessant sud és ampli i tès, i concentra alguns dels itineraris senderistes més coneguts. La cara nord, més abrupta, té un caràcter alpí i pot requerir coneixements i material de muntanyisme, especialment quan hi ha neu o gel. Per això, que una ruta no exigeixi escalada en condicions estivals no significa que sigui senzilla: l'altura, el desnivell, el temps de marxa i el clima poden convertir-la en una activitat exigent.

El paisatge d'alta muntanya alterna llomes obertes, pedregars, barrancs i llacunes d'origen glaciar. En la pujada es travessen ambients diferents, des de les pinedes i pastures de les zones baixes fins als terrenys despullats de les cotes superiors. Amb sort, es pot observar fauna pròpia de la serra, com la cabra salvatge. La vegetació d'altura és fràgil i està adaptada a condicions molt dures, per la qual cosa és important mantenir-se en els senders i no trepitjar els borreguils ni arrencar plantes.

En els dies clars, el cim ofereix àmplies vistes de Sierra Nevada, de les serres andaluses i del Mediterrani. En determinades condicions de visibilitat poden distingir-se les muntanyes del nord d'Àfrica. La panoràmica depèn sempre del temps i de la claredat de l'aire: no és una cosa que pugui garantir-se en cada ascensió.

Capileira, una de les portes d'accés

Per als qui visiten el Mulhacén des de la