Un còmic del segle XIV que representa la Verge Maria a El Collado. L'altar de la Verge.

Al capdamunt de La Serranía, en la serena crepuscla de l'església d'El Collado, el temps sembla haver-se aturat per salvaguardar un miracle fet de fusta i daurat. Allà, revelant la seva resplendor a qui hi passeja sense presses, reposa l'altar major gòtic de la Verge Maria, una obra monumental concebuda cap a l'any 1400 per presidir l'altar major de l'església del capellà major d'Alpuente. Va arribar a aquest nucli tranquil al segle XIX, traslladat arran de les reformes neoclàssiques i la devastació causada per les guerres carlistes a la població principal. És, per si mateixa, una supervivent notable de la història: va resistir saqueigs, negligència i una odissea incerta que, durant la Guerra Civil, va portar els seus panells al castell de Figueres i a Barcelona el 1939, abans de tornar tranquil·lament a El Collado i de ser restaurat en tota la seva esplendor a finals del segle XX.

Amagat dins dels seus 'carrers daurats' –com es coneixen les diferents seccions d'un retaule– rau el misteri de dos mons pictòrics. Mentre que el cos principal (dedicat a la devoció mariana i als Evangelistes) segueix la tradició gòtica italiana del cercle del Mestre de Villahermosa, la predel·la de la Passió revela el pinzell viu i l'elegància de l'artista florentí Gherardo Starnina. Aquest conjunt constitueix una obra clau de transició entre el Trecento i el gòtic internacional, i també és l'únic testimoni directe de l'art de Starnina que roman a tota la regió valenciana.

Els secrets de la seva execució tècnica semblen haver estat extrets de les pàgines del famós *Il libro dell'arte* de Cennino Cennini. La fotografia de raigs infrarojos ha posat al descobert el funcionament íntim del taller toscà: les línies de tinta refinades sobre l'estuc, l'ús del verd verdaccio per matisar les ombres dels tons de carn i una paleta noble rica en làpid blau, azurita i orpí. Però el descobriment més commovedor es troba amagat sota el quadre *El camí del Calvari*: La imatgeria multiespectral va revelar nou anotacions subjacents amb inicials en italià, com ara la 'l' de 'lacca' —un terme toscà aliè al carmí valencià— amb el qual el mestre guiava els seus ajudants sobre quin pigment aplicar a cada capa.

Tot i que el pas dels segles ha escampat part de l'obra original a museus de Saragossa o a col·leccions llunyanes de Filadèlfia, els taulells que representen La Flagel·lació, El Camí del Calvari, La Lamentació i L'Enterraments que encara pengen a El Collado conserven intacta la seva força emocional. El gest contingut de Maria Magdalena i la serenitat dels rostres transformen aquest retaule en una joia congelada en el temps, on la sofisticació de Florència i la fe tranquil·la de les muntanyes d'Alpuente es fusionen per sempre en una abraçada d'art i memòria.