Logo Los Pueblos Más Bonitos de EspañaLos Pueblos Más Bonitos de España - Inicio
Articles

Treball, resistència i futur a través del pols inquebrantable de la dona serrana.

21 de nov. del 2026 · 09:35

 

Sota els arcs de pedra del Museu Etnològic d'Alpuente, la memòria material dels oficis tradicionals obre pas a un estrat igual d'essencial de la nostra identitat: la història íntima i quotidiana de les dones que van sostenir aquest territori. L'exposició temporal En(f.)emenino: Trabajo no visibilizado de la mujer en Alpuente convida el visitant a travessar un llindar de gasa translúcida per endinsar-se en un relat silenciós, de mans incansables i esforç compartit, que durant dècades va romandre a l'ombra de la història oficial.

 

El recorregut desvela com la societat tradicional alpontina va relegar durant generacions la feina de la dona a l'àmbit domèstic i al paper de simple col·laboradora en les tasques del camp, com la sarcla, la cura de l'hort o la sega familiar. No obstant això, una mirada atenta descobreix una realitat molt més rica i determinant: dones que van tirar endavant les seves llars rentant roba, regentant comerços, exercint la venda ambulant o fins i tot fent fotografies, i que a partir de la dècada de 1960 van protagonitzar episodis clau com la repoblació forestal de les nostres muntanyes. Durant aquells mateixos anys seixanta i setanta, l'arribada de les màquines tricotoses va transformar les llars de la vila i de les seves aldees en petits tallers domèstics. Van ser les filles joves les que, després d'adquirir les seves pròpies màquines, van teixir peces per a grans magatzems urbans (com les marques Bubi o Tricolinks), compaginant el ritme de les agulles amb les campanyes agrícoles per aportar un sustent vital a l'economia familiar dins d'aquella economia submergida de l'època.

 

Aquest esperit d'iniciativa va assolir la seva màxima expressió a principis dels anys noventa amb el naixement de Textiles Alpuente Sociedad Cooperativa Valenciana, popularment recordada com «Les Camises». Impulsada per un grup de prop de vint dones de la vila i de les seves aldees (com Corcolilla, La Almeza o La Cuevarruz) i avalada per l'Ajuntament amb la cessió de les antigues escoles de nens, aquella cooperativa va demostrar que era possible aixecar una indústria tèxtil professional i de qualitat en ple cor rural. Entre màquines de cosir industrials, remalladores, carrets de fil i patrons arribats des de Teruel, aquelles dones van confeccionar des de camises laborals fins a peces de vestir per a firmes com El Corte Inglés, Tintoretto o Pilar Rueda. Encara que la deslocalització tèxtil va forçar el tancament del taller el juliol de 1998, el repartiment dels seus béns va deixar a cada casa una petjada tangible: moltes d'aquelles dones conserven encara avui la cadira on van cosir juntes la seva pròpia independència.

 

La mostra estén finalment un pont cap al present per reconèixer les dones que avui continuen vertebrant la vida econòmica i social d'Alpuente des de la ramaderia ovina, avícola o porcina, el cultiu del pistatxo, el comerç local, la panaderia tradicional, l'hostaleria, la rentadoria industrial o la mediació artística. Contemplar aquesta exposició al cor patrimonial d'Alpuente suposa un exercici necessari de justícia i reconeixement: comprendre que la història de la nostra terra no només s'escriu sobre la pedra de les seves muralles o la fusta dels seus antics aperos, sinó també a cop d'agulla, solc i paraula en femení.