Primeres troballes paleontològiques a la regió de La Serranía

Podien existir gegants a La Serranía abans de l'aparició de l'home? Avui dia sembla òbvia la resposta, sempre que concretem a què podria fer referència el terme “gegants”. Remenant entre antics llibres que tracten sobre la comarca de Los Serranos, trobem la que podríem considerar primera referència, encara que indirecta, a restes de dinosaures al nostre país: Don Vicente Mares, qui va ser rector de l'Església Parroquial de Chelva, localitat situada a la comarca de La Serranía, cita en la seva obra ‘La Fénix Troyana’ de 1681: “(…) en la Yesa, a dues llegües de Chelva, es va trobar un sepulcre que, acomodant els ossos, cadascun al seu lloc, tenia 20 pams de llarg. I dotze anys farà que a Chelva, a la partida de la Torrecilla, es va trobar un altre molt més gran d'estatura, de l'home més gegantí dels nostres temps, i a la Villa de Alpuente pels anys 1671 van trobar un altre de la mateixa forma” (Gasulla et al. 2009). Posteriorment, Segura-Barreda el 1868, fa referència a “alguns ossos disformes (…) en estat de fossilització” trobats a les proximitats de Morella, que, sense especificar que fossin de dinosaures, conclou que “no poden ser d'alguna espècie coneguda en els nostres temps”. Però qui finalment atribueix aquestes troballes a rèptils cretacis és Vilanova i Piera (1872), per la qual cosa aquesta última és considerada la primera cita directa de la troballa de fòssils de dinosaures.

Si bé, les primeres referències explícites a fòssils de dinosaures a la comarca de Los Serranos no les trobarem fins a principis del segle XX. El 1915, Ramón Trullenque (farmacèutic de la localitat de Carlet) comunica a la Real Sociedad Española de Historia Natural, de la qual era soci, el descobriment d'uns ossos a Benagéber que atribueix a rèptils juràssics. A aquesta cita la seguiran uns anys després, la de Beltrán (1920) i les de Royo y Gómez (1925 i 1926a i b, entre d'altres), Rothé (1959) i Lapparent (1963), ja en la segona meitat de segle.

Tanmateix, no és fins a la dècada dels 80 quan es fan patents les primeres excavacions sistemàtiques en aquesta regió i l'estudi detallat dels fòssils recuperats per part dels Drs. J.V. Santafe i L. Casanovas, investigadors de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. El material recuperat durant aquells treballs de camp va permetre definir una nova espècie de sauròpode d'un jaciment proper a l'aldea de Losilla de Aras (terme d'Aras de los Olmos); a la qual se li va donar el nom de Losillasaurus giganteus Casanovas-Cladellas, Santafé i Sanz 2001, actualment en exposició al Museo de Ciencias Naturales de Valencia. A Alpuente, les troballes rellevants han estat ossos de dinosaures estegosaures assignats a l'espècie Dacentrurus armatus– (CasanovasCladellas et al., 1999) els primers trobats a Espanya; i diverses dents aïllades pertanyents a dinosaures teròpodes i a un sauròpode.

Extret de l'article “Los yacimientos con restos de dinosaurios del Jurásico Superior y Cretácico Inferior en la comarca de los Serranos (Valencia): Un patrimonio paleontológico con proyección en el desarrollo local” publicat a la Revista ISURUS Nº 7 ISSN 1888-9441. Autora: Maite Suñer (Directora del Museo Paleontológico de Alpuente)