Els molins d'Alpuente: la força de l'aigua posada al servei del gra

Abans de l'adveniment de l'electricitat i la industrialització, els molins d'aigua representaven el cim de l'enginyeria popular. Aquestes estructures aprofitaven l'energia cinètica dels corrents d'aigua per fer girar pesants molins de pedra que trituraven el gra fins a convertir-lo en farina, l'aliment bàsic essencial per a la subsistència de les societats rurals. A les regions de l'interior, el molí no era només una estructura tècnica: era la veritable força motriu de l'economia local.

Al poble de muntanya d'Alpuente, caracteritzat pel seu terreny accidentat i un subministrament d'aigua molt irregular, l'arquitectura hidràulica es va haver d'adaptar amb enginy. Es va desenvolupar una complexa xarxa d'instal·lacions al llarg dels cursos dels seus barrancs i rierols, que es basava en la gestió acurada de cada gota d'aigua.

La ingeniositat del molí Micero i el sistema de dipòsits

Entre les estructures escampades per tot el terme municipal, destaca el Molino Micero. A diferència de les estructures situades en grans rius amb un cabal constant, els molins d'aquesta regió havien de fer front a cabals d'aigua escassos o molt estacionals. Per superar aquest repte, es va perfeccionar un sistema basat en embassaments reguladors.

El procés de molí s'organitzava en diverses fases ben definides:

• Acumulació: L'aigua de fonts o de petits assuts s'encaminava a través de canals de regadiu cap a un dipòsit superior, on s'emmagatzemava fins que s'assolia el volum necessari per al funcionament.

• Propulsió: Quan s'obrien les comportes, la massa d'aigua baixava sota una gran pressió pel canal o per una rampa inclinada, canalitzant tota la seva força cap a la part inferior de l'estructura.

• Molí: L'impacte de l'aigua feia girar el 'rodezno' (roda d'aigua horitzontal) a la canaleta. Aquest moviment accionava un eix vertical que feia girar la pedra de molí superior ('volandera') contra la pedra inferior fixa ('solera'), molent progressivament el gra dipositat a la tremuja.

El cor de la societat rural

En una regió agrícola centrada en conreus de secà com el blat, l'ordi i la civada, la farina era l'aliment bàsic diari. Els pagesos dels diversos pobles dels voltants d'Alpuente visitaven regularment el molí per fer processar les seves collites, pagant el servei mitjançant el sistema de 'maquila' (una part fixa de la farina o del gra mateix).

Avui dia, el llegat del Molí Micero i dels altres molins perdura com un valuós registre etnogràfic, que demostra l'harmonia perfecta entre l'ús sostenible dels recursos naturals i l'arquitectura tradicional.