Els noms de lloc d'Alpuente i les seves entitat de població

La toponímia és la disciplina de la lingüística que estudia l'origen, el significat i l'evolució dels noms propis dels llocs. Com ens conta Abel Soler en el seu llibre Els Noms dels Pobles Valencians. Origen i Significat, denominar és un acte sagrat, en tant que el nom dota d'identitat intrínseca un ésser viu. Però també és un instrument de colonització, desplaçament i superposició que s'ha utilitzat durant segles i que ens permet reconstruir la història dels pobles i els seus habitants.

La toponímia s'ha generat amb diferents finalitats: per exemple, per celebrar la valentia dels vencedors, com en el cas de la Valentia romana, o per prometre llibertats i franquícies, com en el cas de Vilafranca.

Anem a conéixer en concret l'origen i significat dels topònims del nostre municipi:

• Alpuente: Denominada madina d'al-Bunt a partir del 1160 aproximadament, i castellanitzada com Alpuente a partir de la segona meitat del segle XVIII, l'origen del nom podria referir-se a un suposat pont llevadís que unia la inexpugnable fortalesa.

• La Almeza: De l'àrab al-maysa, en castellà almeza, fruit de l'almez (Celtis australis).

• Baldovar: De l'àrab Balad al-Uwwal, "el primer poble", reduït a Balduwwal i reinterpretat com Valdoval per analogia amb la veu aragonesa val ("vall"). Es tracta del primer llogaret després d'Alpuente.

• Campo de Abajo: Tant en romandalusí com en aragonés, "campo" es refereix a la terra dedicada al cultiu de sembra.

• Campo de Arriba: Igual que en el cas de Campo de Abajo, fa referència a la tradició i economia cerealista del lloc.

• El Collado: El seu nom deriva de la presència d'un coll entre el llogaret i Losilla, pel qual discorria una ruta andalusina primer i un camí reial posteriorment.

• Corcolilla: Nom derivat del llatí quercus ("carrasca"), que a través de diverses adaptacions lingüístiques s'ha normalitzat amb el topònim actual.

• La Cuevarruz: Deriva del llatí vulgar i del romandalusí cova, i de l'amazic asrrus ("celler, magatzem"), ja que en el lloc existia una cavitat on es conservava el blat i altres queviures.

• Las Eras (o Las Eras del Obispo Hernández): Deu el seu nom a qui va ser primer bisbe de Badajoz i posteriorment de Segorbe, l'il·lustre bisbe Hernández, encara que actualment se la coneix simplement com Las Eras.

• El Hontanar: Deu el seu nom a les abundants fonts del paratge: del llatí fontana aqua ("aigua de font") i del llatí tardà fontanare ("paratge de la font"). Posteriorment, la f inicial aspirada va donar lloc a la forma castellanitzada hontanar.

Un viatge a través de les nostres paraules

Cada racó d'Alpuente i els seus llogarets guarda en el seu propi nom l'empremta de les cultures que han poblat aquestes terres al llarg dels segles: ibers, romans, àrabs i aragonesos. Conéixer la toponímia local no només ens ajuda a comprendre el nostre mapa, sinó que ens convida a mirar el paisatge amb uns altres ulls, descobrint la història viva que amaga cada font, cada cova i cada camí.