Logo Los Pueblos Más Bonitos de EspañaLos Pueblos Más Bonitos de España - Inicio
Articles

La porta que es va mantenir en peu: un passeig per la muralla de Bonilla de la Sierra

19 de nov. del 2026 · 11:21

En creuar la Puerta de la Villa, atura't un moment entre els dos arcs. És fàcil passar sense mirar aquest petit espai: el carrer continua a l'altra banda i la visita sol portar-nos cap a la plaça. Però allà, entre dos arcs apuntats, devien girar-se les fulles de fusta que tancaven el pas. Avui travessem en uns segons el lloc on antigament es podia tancar l'entrada a Bonilla.

L'entrada des de Piedrahíta

La Puerta de la Villa també es coneix com a Puerta de Piedrahíta. És l'únic accés que es conserva de l'antic recinte emmurallat. Per apreciar el seu doble arc, el millor és mirar-la des de fora i creuar-la a poc a poc. Un cop a l'altra banda, gira't: la mateixa porta que anunciava l'arribada al poble permet reconèixer ara el punt per on se sortia d'ell.

De la plaça al castell

Continua cap a la Plaza Mayor. En el plànol de cap al 1510 que ens va acompanyar en el passeig anterior, l'entrada de la fortalesa apareix a prop de les cases i de l'església. Avui aquesta proximitat es pot comprovar a peu: n'hi ha prou amb deixar enrere la col·legiata i apropar-se al castell per passar del centre del poble a un dels llocs on millor s'aprecia el seu caràcter defensiu.

Des de l'exterior del castell, busca el tram de muralla que s'allarga cap al nord. A la porta era fàcil entendre per on es entrava; aquí, en canvi, toca mirar on s'interromp la pedra i imaginar per on continuava el recinte. Aquesta diferència fa que valga la pena visitar els dos llocs.

Tornar a veure el recinte

Aquest salt entre el que queda i el que costa imaginar és el punt de partida del Projecte Wyngaerde. La iniciativa preveu tres punts d'observació des dels quals es podrà comparar el paisatge actual amb una reconstrucció virtual de la muralla. Un d'ells s'ha plantejat al costat de l'antiga entrada de Piedrahíta.

El passeig ja es pot fer per l'exterior. Comença a la porta, passa per la plaça i acaba davant del castell. I si només te'n quedes amb un detall, que sigui l'espai entre els dos arcs: n'hi ha prou per entendre que aquell carrer pel qual avui s'entra lliurement va ser, durant segles, un llindar que es podia tancar.