Logo Los Pueblos Más Bonitos de EspañaLos Pueblos Más Bonitos de España - Inicio
Articles

Aquest poble amagat entre pinedes és un dels secrets millor guardats de Terol

22 de nov. del 2026 · 13:48

Enfilada sobre un esperó rocós i custodiada per pinars centenaris, Linares de Mora apareix de sobte en fer una corba de la carretera, com una visió que desafia el pas del temps. Des de la distància, molt abans d'endinsar-se en els seus carrers empinats, el viatger contempla  una estampa que sembla brollar de l'imaginari medieval: les cases emblanquinades s'abracen a la vessant rocosa en un equilibri gairebé impossible; l'esvelta torre de l'església de la Immaculada –elegant sentinella, separada del temple com un far de pedra– es retalla contra el blau del cel aragonès; i més amunt, les restes de l'antic castell coronen el poble amb un eco que ressona a antigues batalles. El vent fa olor de muntanya, de llenya i de pedra vella, i hi ha una quietud a l'aire que convida a reduir la velocitat, a mirar, a escoltar.

Carrers que expliquen històries

Caminar per Linares de Mora transporta el visitant a una maqueta viva on cada pedra guarda la memòria de temps passats. La localitat va ser fundada pels musulmans, però va assolir el seu màxim esplendor després de la conquesta de les tropes cristianes d'Alfonso II d'Aragó, que va confiar la seva defensa als cavallers templers.

Avui, el traçat urbà s'adapta al relleu de l'altell sobre el qual s'assenta, com si els carrers haguessin brollat directament de la roca. Les cases, de dues o tres alçades, s'obren a carrers diferents: la porta principal al carrer inferior; una de secundària a la superior. Aquesta disposició crea un joc de desnivells, d'asimetries captivadores, de façanes altes carregades de balcons i ràfecs de fusta.

Les restes de la antiga muralla medieval, testimoni d'un passat en què Linares va ser territori fronterer, encara vigilen el poble, i també es conserven tres antics portals: el Portal de Baix (o de la Font), el Portal de En Mig i el Portal Alt. Passar sota aquests arcs centenaris suposa travessar les fronteres del temps. Tota la localitat està esquitxada de racons amb encant, però és al carrer Temprado on es concentren algunes de les construccions més singulars, amb cases vestides amb balcons de fusta i ferro, bells ràfecs i vistoses reixes a les portes que parlen de la cura amb què s'ha mantingut l'ànima del poble.

L'església, el castell i la vida que batega dins

D'estil barroc i dimensions monumentals, l'església parroquial de la Immaculada Concepció (segle XVIII) és l'edifici més notable de Linares de Mora. Declarada Bé d'Interès Cultural l'any 2001, destaca per la seva ubicació elevada, per la seva planta de tres naus i per l'interior decorat amb pintures murals, estucs i arrebossat en to pastel. Dins els seus murs es conserven notables peces d'orfebreria, com una creu processional gòtica del segle XIV, però la joia més valuosa és un tríptic esmaltat del segle XVI que representa escenes de la Passió, i la qualitat i la bellesa del qual són motiu suficient per justificar una escapada a la localitat turolenca. Separada uns metres del temple s'alça la torre campanar, construïda amb pedra de sitjar, de base quadrada i cos superior octogonal. És el gran fita vertical de Linares, visible des de gairebé qualsevol punt de la població i dels voltants.

Coronant el poble, a l'escarpa més abrupta, reposen les restes del castell, datat al segle XIII, i que durant algun temps va estar en mans de l'Orde del Temple. La seva planta irregular s'adapta al cim rocós, i la seva silueta atorga a la localitat una estampa de llegenda, perquè, malgrat el seu estat ruïnós, conserva la força simbòlica de les fortaleses de frontera.

Racons amb ànima i finestra al firmament

A Linares de Mora no hi ha cap monument menor. El rentador tradicional al costat del Portal de Baix, les fonts centenàries, les ermites disseminades pels voltants –com Santa Ana, Loreto o Santa Bàrbara–, el antic hospital reconvertit en hostal… Tot parla d'un mode de vida pausat, comunitari, respectuós amb el medi i la tradició.

L'entorn natural també és un paradís per als senderistes i els amants de la muntanya. Diverses rutes senyalitzades permeten descobrir indrets com el Pou Navarro –una bassa d'aigua cristal·lina a uns 3 km del poble–, el Molinete –amb la seua cascada amagada entre roques– o l'emblemàtica Cova Mona, que ofereix fins i tot una via ferrada per als més aventurers, en la qual no hi falta un pont tibetà que permet gaudir de unes vistes panoràmiques que deixen sense alè.

Tot el municipi està poblat de racons de gran bellesa, sovint entapissats per pinedes, però si hi ha dos arbres que encarnen l'esperit d'aquesta terra, són el Pi de l'Escobón (el més alt d'Aragó, amb 22 metres) i el Pi Obrat, tots dos catalogats com a arbres monumentals.

A més, la comarca Gúdar-Javalambre està reconeguda com a Destinació Turística Starlight, cosa que converteix Linares en un lloc ideal per a l'observació del cel nocturn. A només 3,5 km del nucli urbà, per exemple, es troba el Mirador de les Estrelles, des d'on es pot gaudir d'una estampa espectacular i sobrecollidora del firmament nocturn.

Sabors que saben a serra

La gastronomia local és un altre dels atractius de Linares, i els seus plats combinen senzillesa i contundència. Als menús dels restaurants locals destaquen les migues del pastor, les carns a la brasa, els embotits artesans, el pernil de Terol (com no) i formatges de la Serra de Gúdar. Entre els productes més singulars brilla la tòfona negra de Terol, un dels tresors micològics més cotitzats, i els rebollons o níscals, que creixen sota l'abric de les pinedes.

Per al paladar golafre, res com provar els testamentos, una mena de coca triangular feta de massa cruixent, oli d'oliva i sucre, típica del poble. Com molts sabors rurals, el seu origen és humil, però aquest dolç resulta tan deliciós que és excusa suficient per tornar a Linares de Mora una vegada i una altra.