Situat en un entorn impressionant, aquest indret és molt més que una simple fortificació: és un llibre obert sobre la història de la Serranía, un testimoni silenciós de l'època d'Al-Andalus, de les conquestes cristianes i de les guerres civils.

Geografia i entorn

El turó del Poyo, situat al sud-oest de la masia d'El Collado, s'eleva a una altitud de 1.475 metres. La seva topografia el converteix en una fortalesa natural perfecta:

La Plataforma Superior: Cobreix una superfície d'aproximadament una hectàrea, envoltada d'impressionants penya-segats de calcària que feien qualsevol atac enemic extremadament difícil.
Encerclat per ravins: està aïllat per profunds ravins i flanquejat per cims veïns com La Moratilla, La Muela Catalana i la imponent Muela del Buitre (1.546 m).
Paisatge i agricultura: Tot i que les vessants acullen matollar i petits indrets de pins, ginebres i sabines, les zones més planes ceden el pas a camps terrassats de conreu en sec.

A més, la seva ubicació ofereix vistes sobre tota la part nord de la vall d'Alpuente fins a La Yesa, enllaçant de manera natural les rutes històriques cap a Terol, Conca i la zona de Losilla.

Més que una simple fortalesa medieval

Tot i que la seva aparença principal evoca una fortificació medieval, els orígens d'aquest indret es remunten a temps immemorials:

L'Edat del Bronze i el període ibèric: Les proves suggereixen que ja hi havia assentaments humans en aquestes altures en època prehistòrica i durant el període ibèric.
L'esplendor d'Al-Àndalus: Tot i que la data exacta de la seva construcció es desconeix, sabem que formava una aliança defensiva imparable amb el castell d'Alpuente.

Frontera, comerç i camins reials

Després de la conquesta cristiana de 1236, el castell de Poyo va adquirir una nova importància, ja que es va convertir en la frontera entre el Regne de València i els regnes de Castella i Aragó.

Al segle XIII, el poderós Bailiat d'Alpuente va tenir el seu centre en aquest indret. La seva funció no era només militar, sinó també econòmica: la Via Reial de València a Aragó hi passava, i per ella es transportaven grans quantitats de mercaderies —principalment bestiar i llana— fins a la capital valenciana.

Al llarg dels segles, el territori del Bailiat es va fragmentar —amb La Yesa (1583), Aras (1728) i Titaguas (1729) guanyant independència—, però el castell de Poyo va continuar sent el fidel guardian de la via principal que unia Moya i Landete amb València a través de La Yesa.

El final d'una època: Un actor clau en les guerres carlistes

La història militar del castell va continuar al segle XIX, quan es va convertir en una fortalesa crucial durant la Primera i la Tercera Guerra Carlina, períodes en què es coneixia com a Castillo del Collado o Fuerte del Collado. Fins i tot va acollir una acadèmia d'entrenament per a l'exèrcit carlista.

La seva resistència en les etapes finals dels conflictes va ser llegendària:

Primera Guerra: Després de la caiguda de Morella, els defensors del castell es van negar a depondre les armes, cosa que va obligar les tropes governamentals del general Aspiroz a prendre'l per la força.
Tercera Guerra (1875): Quan la major part de les forces carlistes ja s'havien retirat al nord de l'Ebre després de la caiguda de Cantavieja, aquest castell es va mantenir ferm. Va resistir els assalts del general Manuel de Salamanca fins que un intens i devastador bombardeig d'artilleria el va forçar a capitular.

Curiosament, la caiguda del castell de Poyo va marcar el final d'aquella guerra civil a la regió valenciana, posant fi a segles d'història militar en aquest racó de la Serrania.