Castell d'Alpuente: una torre de guaita a la frontera i un llegat mil·lenari

A cavall d'un imponent penyal que domina el paisatge, el castell d'Alpuente és un llibre obert sobre la història medieval i moderna de la regió valenciana. Els seus orígens es remunten al període del Califat (segles IX–X), quan es va construir com una fortalesa inexpugnable de gran importància estratègica per controlar la zona, vinculada jeràrquicament al castell de Poyo al nucli de El Collado.

D'una taifa independent a ciutat reial

Després de la fi del Califat al segle XI, la ciutat es va convertir en la capital de la Taifa d'Al-Funt, governada de manera independent per quatre monarques de la dinastia Banu Qasim (1030-1092), que fins i tot van arribar a encunyar les seves pròpies monedes. Després de les tensions amb El Cid —que va imposar un tribut l'any 1089— i del posterior domini almoràvit i almohad, la fortalesa va passar a la Corona d'Aragó l'any 1236 sota Jaume I.

La seva ubicació estratègica a la confluència de tres fronteres (Castella, Aragó i València) va marcar el seu destí:

• Període medieval: va ser un enclavament vital gràcies al pas d'una via reial de ramats de bestiar. No obstant això, la seva ubicació fronterera el va convertir en l'escena constant de xocs i atacs castellans.

• Guerra de Successió Espanyola: Com a represàlia per donar suport al candidat austríac, Felip V va ordenar la destrucció del castell entre 1707 i 1713.

• Les guerres carlines: Ocupat per les tropes de Cabrera el 1835, va resistir el setge liberal, tot i que les seves cases i l'església van patir greus danys.

Arquitectura i la emblemàtica torre de l'Aljama

Amb una planta allargada i irregular adaptada al terreny (d'uns 200 metres de llargada), el conjunt conserva restes de les seves diverses seccions originals: la Ciutadella al pla central, l'Albacar, l'Alcassaba i el baluard defensiu a l'entrada sud, així com trams de les muralles i restes de les seves 14 torres originals.

Entre aquestes, la Torre de l'Aljama destaca com l'antiga entrada principal a l'enclausurat emmurallat. Aquesta torre de 16 metres d'alçada presenta una entrada en forma de colze (Porche de San Antonio). Al segle XVI, s'hi va afegir un ampli ajuntament en forma de L; la seva sala de consistori va ser el lloc de reunió del rei Jaume II l'any 1319 i de Joan I l'any 1383. La planta superior acollia la sala de comerç i va servir com a Ajuntament fins al 2010, i continua sent un dels tresors arquitectònics i culturals més preuats del municipi.