Eduardo Temprado i el Carrer Temprado: història, honor i patrimoni a Linares de Mora
18 de nov. del 2026 · 12:41
1. Orígens i formació d'un artiller turolenc
Eduardo Temprado y Pérez va néixer a la ciutat de Teruel el 18 de març de 1838, en si d'una família amb profundes arrels al Maestrazgo i la serra de Gúdar. Va ser fill d'Antonio Temprado y Villa i de Vicenta Pérez y Fonte, emparentada amb el llinatge dels Fonte de Linares de Mora (família a la qual també va pertànyer l'arquebisbe Pedro José Fonte, Patriarca de les Indies).
Després de cursar els estudis de primer i segon ensenyament a la província de Castellón, Eduardo va orientar la seva vocació cap a la carrera de les armes:
Ingrés al Col·legi d'Artilleria: El 9 d'agost de 1855 va ingressar com a cadet al prestigiós Reial Col·legi d'Artilleria de Segovia.
Les últimes promocions de l'Alcázar: Va romandre a l'acadèmia fins al 7 de gener de 1861, on va assolir l'empleu de subrigadier. Va pertànyer així a les últimes promocions d'oficials que es van formar a l'històric Alcázar de Segovia, poc abans que el pavorós incendi del 6 de març de 1862 obligués a traslladar el centre al Convent de Sant Francesc.
2. Trajectòria militar i el sacrifici de Castellfollit de la Roca (1874)
La carrera d'Eduardo Temprado va transcórrer en una Espanya convulsa, marcada per les revolucions de mitjan segle XIX i l'esclat de la Tercera Guerra Carlina (1872–1876). Ascendit al grau de capità del Cos d'Artilleria, va servir al Primer Regiment de Muntanya, una unitat clau en les operacions en terreny abrupte.
Al març de 1874, la seva unitat operava a Catalunya, a la comarca de la Garrotxa (Girona). Durant la batalla de Castellfollit de la Roca, lliurada el 14 de març de 1874 davant les tropes carlines comandades pel general Francesc Savalls, les forces liberals es van veure superades i encerclades als voltants del cingle basàltic de la localitat.
En mig del combat, el capità Temprado va dirigir la defensa de les seves peces d'artilleria amb extrema determinació al costat dels seus homes, entre ells el sergent Blas Gálmez Lahor. Negant-se a abandonar els seus canons davant l'assalt enemic, Eduardo Temprado va caure mort en combat el 14 de març de 1874, a pocs dies de complir els 36 anys.
Reconeixement pòstum
El seu comportament a Castellfollit va ser considerat exemplar per l'Exèrcit espanyol:
Va ser distingit com a Cavaller Laureat de la Reial i Militar Orde de Sant Ferran, la màxima condecoració militar espanyola al valor heroic.
Per Ordre General del Cos d'Artilleria del 14 d'octubre de 1874, es va disposar que els retrats dels dos herois de Castellfollit —el capità Eduardo Temprado i el sergent Blas Gálmez— figuressin de manera permanent al museu de l'arma al quart d'estendards del Primer Regiment de Muntanya.
3. El carrer Temprado: eix senyorial de Linares de Mora
Com a tribut a la seva memòria i a la rellevància històrica del seu llinatge a la vila, Linares de Mora va batejar amb el cognom Temprado una de les seves vies més nobles i transitades.
Traçat urbà
El carrer recorre longitudinalment el sector meridional del nucli antic, davallant des de l'entorn de la Plaza de la Villa (on es troben l'església parroquial de la Immaculada i l'Ajuntament) fins a desembocar a la Puerta Baja o Portal de Abajo, un dels antics accessos fortificats del recinte emmurallat medieval.
Arquitectura i patrimoni
Linares de Mora mostra al carrer Temprado la millor expressió de la seva arquitectura civil tradicional:
Cases senyorials: A banda i banda del carrer s'alineen antigues residències d'hidalgs de tres i quatre plantes, aixecades en maçoneria emblanquinada i carreus de pedra als cantons i a les portalades.
Mostres de fusteria i forja: Hi destaquen els voladissos pronunciats de fusta tallada que protegeixen les façanes de les nevades hivernals, les balconades corregudes de fusta i les reixes tradicionals de ferro forjat.
La Casa dels Temprado: En aquest mateix carrer (a l'entorn del número 5, la façana posterior del qual limita amb el carrer dedicat al seu parent l'arquebisbe Fonte) es conserva la casa senyorial històrica vinculada a la família, testimoni de la influència social i cultural que aquest cognom va exercir a la comarca durant segles.
4. Un llegat viu en la pedra i la memòria
Avui dia, passejar pel carrer Temprado permet al visitant comprendre la doble dimensió històrica de Linares de Mora: d'una banda, la prosperitat de les famílies hidalgues que entre els segles XVII i XIX van aixecar les grans cases senyorials de la serra de Gúdar; de l'altra, el record de fills d'aquesta terra com el capità Eduardo Temprado y Pérez, la trajectòria del qual va unir un petit enclavament turolenc amb els episodis decisius de la història contemporània d'Espanya.

