DIONÍS DE BELLÍN: un picapedrer del segle XVI i el seu llegat a Linares de Mora
20 de set. del 2026 · 13:24
Una història del segle XVI que uneix Linares de Mora amb el Maestrat i les terres de l'Ebre
Al segle XVI, els territoris de l'antiga Corona d'Aragó estaven connectats per una intensa circulació de persones, coneixements i formes de construir. Mestres picapedrers i professionals de l'arquitectura recorrien diferents localitats, participant en obres que avui formen part del nostre patrimoni històric.
Entre aquests professionals trobem Dionís de Bellín, un picapedrer d'origen flamenc la trajectòria del qual permet descobrir una part fins ara poc coneguda de la història arquitectònica de Linares de Mora.
Segons la investigació realitzada per Jorge Martín i Pablo Cercós, Bellín era natural de Gant, a Flandes, i va arribar a la península al servei de Carles V. La seva activitat està documentada entre 1539 i 1554 en diferents localitats del Maestrat turolenc i les Terres de l’Ebre.
I un dels primers llocs on trobem la seva empremta és precisament Linares de Mora.
Linares de Mora, protagonista de la seva trajectòria
El 1539, Dionís de Bellín apareix documentat a Linares de Mora, relacionat amb les obres de l'església parroquial.
La seva presència ens permet situar el municipi dins de les xarxes professionals i artístiques que recorrien el territori durant el segle XVI. Linares de Mora participava així d'un espai cultural en el qual mestres i picapedrers es desplaçaven entre localitats, portant amb si tècniques, coneixements i noves formes d'entendre l'arquitectura.
Però la història de Bellín a Linares no va estar exempta de dificultats.
La documentació estudiada per Martín i Cercós revela que part dels treballs realitzats no es van ajustar a les condicions que havien estat acordades, la qual cosa va provocar reclamacions i l'obligació de refer determinats elements de l'obra, a més de fer front a una indemnització.
Aquests documents són especialment valuosos perquè permeten conèixer com s'organitzaven les grans obres de construcció en aquella època: com es contractaven, com es supervisaven i què passava quan el resultat no responia al que s'havia pactat.
Un viatge per l'arquitectura del segle XVI
La història de Dionís de Bellín no acaba a Linares de Mora.
La seva trajectòria continua a La Iglesuela del Cid, on cap al 1546 va participar en la construcció de l'ermita de la Virgen del Cid, un dels principals testimonis conservats del seu treball.
L'edifici presenta una arquitectura sòbria, amb una única nau, voltes de creueria simple, cor alt i un profund presbiteri. En un dels seus carreus es conserva a més la signatura de Bellín, realitzada sobre un element procedent del mausoleu romà de Domicio Próculo.
Posteriorment apareix documentat a Tortosa, relacionat amb les obres dels Reials Col·legis. La documentació assenyala que Dionís de Bellín havia mort ja el 1554.
Una història que connecta territoris
La trajectòria d'aquest mestre picapedrer és un exemple de la mobilitat dels professionals de la construcció durant el segle XVI.
El seu recorregut entre Linares de Mora, La Iglesuela del Cid i Tortosa reflecteix l'existència de connexions entre territoris que, encara que pertanyien a diferents àmbits administratius i religiosos, compartien relacions econòmiques, culturals i artístiques.
En aquest context, Linares de Mora ocupa un lloc especialment significatiu, ja que és un dels primers punts documentats de la trajectòria de Bellín i on la seva activitat va quedar vinculada a la construcció de l'església parroquial.
Una nova mirada al patrimoni de Linares de Mora
Conèixer la història de Dionís de Bellín permet mirar el patrimoni de Linares de Mora des d'una nova perspectiva.
L'església parroquial no és solament un edifici històric: les seves obres formen part d'una història més àmplia de mestres, picapedrers i arquitectes que van recórrer el territori i van contribuir a construir el paisatge que avui coneixem.
La investigació de Jorge Martín i Pablo Cercós recupera documentació que ajuda a comprendre aquest passat i permet posar en valor la relació de Linares de Mora amb l'arquitectura del segle XVI.
La figura de Dionís de Bellín ens recorda que darrere de cada edifici històric existeixen persones, contractes, dificultats, coneixements i formes de treballar que també formen part del nostre patrimoni.
El document complet de la investigació sobre Dionís de Bellín pot consultar-se a l'Oficina de Turisme de Linares de Mora.
Et convidem a acostar-te i descobrir amb més detall la trajectòria d'aquest mestre picapedrer, la seva relació amb Linares de Mora i els documents que permeten reconstruir una part de la història del nostre patrimoni.