Parc natural, Garganta Verde i la seva capella · Zahara

Zahara és l'últim poble encabit en el massís occidental més prominent de la serralada Bètica. Formada per calcària, és també la serralada més alta i escarpada de la província de Cadis, assolint el seu punt més alt al Pic del Torreó, a la Sierra del Pinar, a 1.654 metres. La seva zona municipal, declarada Parc Natural pel Govern Regional d'Andalusia el 1984, conté àrees de gran interès natural. Des d'un punt de vista geomorfològic, cal destacar la Garganta Verde E, on es troba la famosa "Ermita de la Garganta" —una cova formada per agents geològics que val molt la pena admirar (vegeu rutes d'interès)— i la Garganta Seca, sorprenents escletxes excavades a la terra pel flux continu de l'aigua. El pinsapar, una formació forestal de teixos mediterranis única al món, l'Abies pinsapo, és un relíctic del període Quaternari que es revela en tota la seva esplendor. Al costat d'aquesta rica vegetació, la fauna també hi està ben representada. Cal destacar a les muntanyes de Zahara la presència de la cabra hispànica (Capra pyrenaica) i del cèrvol comú (Capreolus capreolus). També és remarcable la gran varietat d'ocells que sobrevolen aquestes muntanyes, dels quals els més emblemàtics són l'àguila imperial (Aquila adalberti), que sobrevol els nostres cels com a terreny de caça, i l'àguila reial (Aquila chrysaetos) resident. Altres aus rapinyaires més petites inclouen l'àguila de Bonelli, el falcó peregrí, l'esparver i el voltor egipci, entre moltes altres, sense oblidar una de les colònies de voltors griffó més grans d'Europa, situada al nostre municipi (Garganta Verde).