Aqueducte de Santa Lucía · Vejer de la Frontera

Aquest és un sistema de conducció d'aigua del segle XVI, possiblement construït amb materials d'un sistema anterior, que s'ha convertit en un dels símbols més emblemàtics de la ciutat. Al costat d'aquest, hi ha set molins hidràulics del segle XVI que s'utilitzaven per moldre blat i obtenir farina, dels quals encara avui en dia conservem algunes parts, com ara desguassos, voltes, restes dels coves i algunes pedres de molí. En aquell segle, aquests molins eren propietat dels ducs de Medina Sidonia, que cobraven un lloguer pel seu ús. A principis del segle XX, el comte de Villariezo va heretar Santa Lucia de la casa ducal i va crear una companyia elèctrica que va subministrar llum i aigua a la població de Vejer, convertint-la en una de les primeres ciutats a tenir altres serveis a les llars particulars. Avui dia, aquesta empresa pertany a la companyia Sevillana. L'estat de conservació de les seccions que s'han localitzat és molt irregular: algunes tenen tots els seus elements en perfecte estat; a d'altres els falta el canal, i només en queda el mur en peu; altres trams han caigut al llit del rierol; i en altres llocs, sembla que han desaparegut totes les restes. El nucli rural de Santa Lucía ha estat declarat Monument Natural per la riquesa del seu paisatge. Santa Lucía té una vegetació exuberant, a causa de la riquesa del sòl i la quantitat d'aigua disponible, ja que està situat a les vessants de la Meseta de la Muela.