Anem a fer un pelegrinatge a les capelles.

Els primers registres d'aquesta capella daten del 1324. Situada a la serra de l'Espinalbar —el nom de la qual prové de l'arbre de l'espíneguer—, va ser reconstruïda entre el 1610 i el 1612 després d'un incendi. Les imatges originals van ser destruïdes durant la Guerra Civil, però se n'ha conservat una de Sant Miquel, donada a la dècada de 1940. Al seu costat, dues masies en ruïnes recorden temps de pelegrinatges, processons i trobades veïnals. La teulada es va esfondrar el 1988. Al maig, es van beneir branques de corniol i de cardonera, i tot el poble va participar en un dia de fe, menjar, jocs i convivència.

La capella de Santa Magdalena, situada al turó de Valderrobres, requereix una pujada a peu de vint minuts. És una vivenda rupestre fortificada del segle XVI, construïda en una cova natural al cim de la muntanya. Tot i estar molt malmesa, encara es poden veure símbols templaris com ara creus de patí. Conserva murs afegits i graons tallats a la roca. A l'interior, hi ha còdols que podrien provenir de cultes més antics. Durant el període de la postguerra, va servir de refugi per als maquis i també es creu que la van utilitzar els càtars que fugien del Llenguadoc.

La capella dels sants Abdó i Senén, situada a Valderrobres, probablement data d'al voltant del 1420, tot i que ha patit diverses reconstruccions al llarg del temps, com la del 1685, l'any gravat a la seva façana. En aquella època s'hi va afegir l'habitatge de l'ermità, ja que era el responsable de cuidar el temple, ensenyar els joves de les masies i tocar la campana. Aquesta tradició va continuar fins als anys 1930. Cada 19 d'agost, la població es reuneix per fer una peregrinació per celebrar un dia festiu amb menjar i jocs tradicionals en aquest indret únic de Matarraña.