Qué ver

Llocs d'interès a Urueña

6 puntos de interés para descubrir

Mapa de lugares

Cargando mapa...

Descripción de cada lugar

Mur d'Urueña

La muralla del segle XII d'Urueña es troba en aquest municipi de Valladolid, Castella i Lleó (Espanya). La muralla que envolta el poble data dels segles XII i XIII i està feta de maçoneria, amb torres semicilíndriques espaiades. Es conserva el vuitanta per cent de l'enclavament emmurallat, que cobreix una superfície irregular de gairebé 7 hectàrees. S'adapta al penya-segat del páramo on està situat el poble. Té dues portes. La porta principal, la Puerta del Azogue, s'obre al nord i és una porta típica construïda en angle per a una millor defensa contra possibles invasors. L'altra porta és al sud, contigua a l'anterior; és l'Arco de la Villa, menys protegida des del punt de vista arquitectònic, ja que el terreny baixos de manera abrupta cap a la vall per aquell costat. Està totalment emmerletat i té un camí de ronda al llarg del seu perímetre.

POI

Església de Santa Maria de l'Anunciació, Urueña

L'església de Nostra Senyora de l'Anunciada d'Urueña (província de Valladolid, Espanya), construïda al segle XI, es troba fora del recinte emmurallat del poble, a la vall. Es sap que en aquest indret hi havia prèviament un petit monestir mozàrab anomenat Sant Pere de Cubillas i que va ser una infanta, «Doña Sancha» (potser Sança d'Urgell), qui el va transformar en aquesta església. Correspon a l'estil romànic primerenc amb ornamentació llombarda que es va estendre per tot Catalunya i Aragó, i es creu que la seva influència es deu als descendents del comte Pere Ansúrez (el repoblador de Valladolid), els Ermengols, del comtat d'Urgell. El temple està construït amb pedra tosca, amb murs molt gruixuts, sense contraforts, i decorat amb arcs cecs i franges llombardes a les parets de les tres absides i del transsepte. Al transsepte s'alça la cúpula octogonal, sostinguda per quatre esquinços sobre una base quadrada. Les naus tenen volta de canó. Al segle XVIII, es va afegir a l'absis la capella actual de planta quadrada i es va canviar la porta principal. La dedicació de l'església també es va canviar en aquell segle. A l'interior hi ha la imatge de la Mare de Déu de l'Anunciació, una imatge vestida. La seva festa i pelegrinatge se celebren el 25 de març.

POI

Porta de l'Alquitran

La Porta de l'Azogue, situada al nord, és la principal entrada de la vila. És un arc semicircular flanquejat per dues torrasses que creen un estret corredor defensiu, dissenyat per protegir la vila de possibles incursions externes. Les frontisses de la porta encara es conserven.

POI

El castell d'Urueña

Va ser encarregada cap al 1060 (segle XI) pel monarca castellà Ferran I el Gran sobre les restes d'una antiga fortificació romana. Va acollir algunes figures molt influents de la història castellana, com la reina Urraca (segle XII), de qui rep el nom la torre esmentada, i María de Padilla, que va ser empresonada al castell a mitjan segle XIV pel seu amant Pere I el Cruel, que la va visitar mentre estava casat amb Blanca de Borbó. Situada a l'extrem sud-est de la ciutat, té una forma rectangular adornada amb torres semicirculars al llarg de tot el seu perímetre, excepte la situada al sud, l'anomenat Donjon, que és de forma quadrada. En el punt on el castell s'uneix a la muralla hi ha una gran torrassa coneguda com el Vestidor de la Reina o la Torre de Doña Urraca, que és el punt més alt del conjunt castell-muralla, amb uns 17 metres d'alçada. Avui dia només en queden les parets exteriors, i les diverses estances que podria haver tingut en el passat han desaparegut completament. Aquesta fortalesa-castell també es va utilitzar com a presó. Entre els qui van patir càstig dins les seves muralles hi va haver el comte Pere Vélez, que va morir d'una manera peculiar després de ser trobat en una relació amorosa amb una cosina del rei Sanç III el Celta (1157-1158). La sentència, dictada pel monarca, deia el següent: No li doneu res per a jeure, i cada quatre mesos se li traurà un membre fins que el dolor acabi amb la seva vida. El comte de Luna, el comte d'Urgell i l'infanta Beatriu de Portugal també hi van ser empresonats. A mitjan segle XV, va passar a mans dels comtes d'Urueña, i es va convertir en la residència del corregidor, a través del qual eren representats a la ciutat.

POI

Cementiri d'Urueña

Des del segle XIX (1832), el castell d'Urueña acull el cementiri municipal, cosa que li confereix un encant increïble. És sens dubte un dels cementiris més pintorescos d'Espanya.

POI

La Porta de la Vila

La porta sud, coneguda com La Puerta de la Villa, és un arc apuntat que antigament ostentava l'escut d'armes de la família Girón (avui ja no visible), comtes d'Urueña i senyors de la vila, ducs d'Osuna i marquès de Peñafiel. Encara conserva la ranura central per al porticullis a la part superior de la porta i els forats per a les frontisses de la porta. Com que s'obre bruscament cap a la zona de pastures, li falta el sistema defensiu que es troba a la porta de l'Azogue.

← Volver a Urueña