C.I. Antiga Presó · Sepúlveda

La construcció de l'edifici va començar el 1543 i, excepte algunes petites reformes, la seva aparença no ha canviat gaire al llarg dels segles. Tracta de l'empresonament en tots els seus sentits, ja que no només el condemnat queda empresonat, sinó que també les parets de diferents palaus, ciutats emmurallades i convents han confinat, de manera forçosa o voluntària, homes i dones del passat. A la planta baixa s'han conservat algunes de les masmorres humides i fosques on els presoners eren retinguts en incomunicació fins que eren condemnats. També en aquesta planta hi havia la capella de la presó, on s'hi portaven els presoners encadenats per assistir a la missa de diumenge. La primera planta ha tingut més usos, ja que fins al 1870 va ser la Casa de la Vila, després la residència del director de la presó i, finalment, s'ha utilitzat per a diversos propòsits culturals. Ara que l'edifici s'ha convertit en un museu, els visitants del pis intermedi poden conèixer l'empresonament de monjos i eremites en la seva recerca de Déu, o les vides de dones empresonades pels seus pares i marits, la ciutat emmurallada i assetjada, com en el cas de Sepúlveda, i l'evolució i l'origen del sistema penitenciari actual, a través de panells mòbils i pantalles tàctils. La segona planta està dividida en dues seccions: la secció de dones, amb una única cel·la, i la secció d'homes, amb sis cel·les i un lavabo, així com una sala de vigilància, l'oficina del director de la presó i una zona de visites. El 24 de desembre de 1984, en aquest pis hi havia dues presoneres que eren traslladades a la presó de Burgos per última vegada. L'experiència d'aquesta visita es completa amb una presentació audiovisual sobre la presó de Sepúlveda, per conèixer com funcionava, i, juntament amb sons ambientals, els visitants podran comprovar per si mateixos com era la vida dels presoners en aquest lloc.