Església col·legial de Santillana del Mar · Santillana del Mar
POI
La transformació de l'antic monestir en una església col·legial – substituint la regla benedictina que el governava per la de l'Orde dels Canonges de Sant Agustí – va tenir lloc a mitjan segle XII, quan es va construir l'actual església d'estil romànic, que és la més gran de la costa cantàbrica. La seva estructura, amb tres absis i tres naus, segueix el model de Frómista (Palència) i l'estil romànic internacional que va penetrar Castella a través del Camí de Sant Jaume. L'escultura del seu pòrtic, capitells i mènsules evoca els temes fonamentals de la religiositat medieval, en particular la lluita entre el Bé i el Mal, i la necessitat de la penitència i el perdó per salvar-se dels turments de l'infern. Aquest missatge es transmet a través d'al·legories i símbols animals (lleons, pelicans, coloms, corbs, serps, cabres...) i símbols vegetals (pomes, falgueres, àcanes, lliris, vinya, raïms, pinyes...), així com algunes escenes humanes. Al centre del transsepte s'alça el sepulcre de Santa Juliana, les relíquies de la qual es conserven en el cofre de l'altar major que porta les armes de la Casa de La Vega.