Sajazarra, poble fronterer

Seguint la carretera, atures de sobte el cotxe quan et trobes amb una imponent torre que vetlla l'entrada de Sajazarra. Un passadís fosc, protegit per una portella i per guàrdies, indica la importància d'aquest punt d'accés. Aquesta vista ha romàs gairebé intacta durant 700 anys. Les excavacions del 2014 van revelar estructures dels segles XII o XIII: una torre de nou metres de costat, més alta que la que veiem avui. A l'interior, encara es conserven dos arcs, una volta i part d'una escala que connectava amb el mecanisme del portelló i la part superior.

Mentre passeges pel poble i cerques la seva antiga porta d'entrada, descobriràs l'imponent rollo jurisdiccional, un símbol del poder i la justícia que s'hi exercia. Era el lloc on es proclamaven les lleis i s'hi executaven les sentències. Aquests pilars, típics de les poblacions amb plena jurisdicció, indicaven si l'autoritat era reial, senyorial, municipal o eclesiàstica. Sajazarra, sota el Privilegio de Població concedit per Alfons VIII, va establir un consell responsable de mantenir les muralles, iniciant així una etapa clau en la seva història com a vila senyorial.

T'acostes a les muralles de Sajazarra, emocionat pel bullici que prové de l'interior. Aquest enclavament, en un penya-segat envoltat pel riu Mardancho, va ser escollit estratègicament per les seves defenses naturals. Aquest carrer era la via principal que connectava Miranda d'Ebre amb Haro, creuant el riu per mitjà d'un pont medieval o potser romà. Durant segles, el riu no només va servir de protecció, sinó que també va ser una font d'aigua, regadiu i menjar, proporcionant crancs i rates d'aigua als habitants de la vila.

Després de pagar el peatge i passar per la porta d'entrada, camineu pels carrers del poble, sorpresos pel seu bullici i l'intensa activitat a cada cantonada: forns, estables, tallers de forjador... Però el que més us sorprèn és l'ordre urbà. Sajazarra té una estructura hipodàmica, típica de les bastides medievals: sis carrers paral·lels d'est a oest i quatre carrers perpendiculars de nord a sud, tots dins d'una muralla trapezoïdal. Fora de l'enclavament, al sud, a tocar del riu, el carrer Alambia acollia l'antic suburbi, habitat per la comunitat jueva.

Des de fa setmanes heu sentit que als peus dels Montes Obarenes, on s'alcen dos cims bessons anomenats Peñas de Gembres, hi ha una vila pròspera. Després de dies de viatge, albirar les formacions rocoses i descobrir un paisatge envoltat de colls naturals: Las Conchas de Haro, Cellorigo, Pancorbo... Una cruïlla estratègica entre els rius Ebre i Duero. En aquesta terra impregnada d'història, on ja hi havia presència prehistòrica, Sajazarra apareix en textos de l'any 1075. L'any 1169, Alfons VIII la va donar als cistercians, donant així lloc a una vila lliure amb el privilegi de poblatge.