La catedral
La cripta de la catedral es caracteritza pel seu disseny obert. A sobre hi ha l'altar, sostingut per tres arcs de mig punt. Les naus estan dividides per pilars en forma de creu que sostenen les voltes d'arestes de les naus laterals i la volta de canó apuntat de la nau central. El sòl té diferents nivells a causa de la presència d'una tribuna, les entrades a la cripta i la pròpia cripta, situada al capdamunt de l'església. Els absis estan coberts per voltes de canó apuntat al presbiteri i voltes de quart de cercle a l'absis central, que, tot i estar ocultes per l'altar barroc, es poden veure envoltant-lo. Sota l'absis hi ha tres criptes en diferents nivells. La cripta central, o Cripta de Sant Ramon, és la més complexa i espaiosa, ja que consta de tres naus amb un absis semicircular. La seva principal peculiaritat és que la cripta està descoberta i gairebé al mateix nivell que la nau central, la qual cosa va fer necessari elevar l'altar. Això es va deure a la dificultat d'excavar-lo en la roca sobre la qual s'assenta el conjunt. Recentment s'ha descobert una cripta a l'absis sud, i la del costat nord, coneguda com a Arxiu i Tresoreria, presenta pintures murals romàniques. L'interior de la catedral i el patrimoni moble que acull són les principals atraccions d'aquest edifici. A la cripta nord, sota el sagrari, coneguda com a Cambra del Tresor o Arxiu, hi reposen les restes de Sant Valer en un cofre esmaltat del segle XVI. Al segle XIII, el Mestre de Navasa va decorar les parets d'aquest espai amb pintures que fan referència a Sant Valer i Crist, com ara el seu baptisme per Sant Joan o Sant Miquel pesant ànimes. El cicle pictòric es completa amb un calendari menològic. La cripta central acull el sarcòfag de Sant Ramon, l'exemple millor conservat d'escultura funerària romànica d'Aragó. El sarcòfag reposa sobre quatre relleus que representen els Evangelistes flanquejats per escenes de la infància de Jesús i la figura de Sant Ramon. Les restes de set bisbes més reposen en aquesta catedral, que també acull importants béns mobles, com ara un orgue del segle XVII i l'altar major, decorat amb relleus de l'escultor Gabriel Yoli. El claustre presenta gravats als arcs i a les parets laterals que representen les figures més influents de l'Església. A la capella de Sant Agustí, també es poden admirar pintures romàniques a les parets que representen el Crist en Majestat envoltat del Tetramorf i els sants Ambròs i Agustí. La catedral de Roda ha conservat durant segles la versió més antiga de l'anomenada Crònica d'Alfons III, coneguda per aquesta raó com la Crònica Rotense. Aquesta crònica es va escriure entre la segona meitat del segle X i el segle XI, aparentment a l'abadia de San Millán de la Cogolla, i després de desaparèixer durant molt de temps, va reapareixer en una biblioteca privada el 1927.
