Una visita a l'antiga fortalesa de Sanabria

El castell de Puebla de Sanabria, construït a l'últim quart del segle XV per Don Rodrigo Alonso Pimentel, quart comte de Benavente, combina funcions defensives i palatines. De planta quadrada, destaca el seu imponent donjon, o «macho», amb diversos pisos i un pont amb voladís. A l'interior, acull el Centre de Fortificacions, que explica la història del castell i de la població. A la part nord de l'enclausament hi ha la Casa del Governador, actualment convertida en un museu turístic sobre la zona. Les seves cambres i torres voltades la converteixen en una joia medieval.

La capella de Sant Cayetano, adossada a l'església principal, va ser construïda al segle XVIII en memòria del patró fundador, Don Lucas García Ossorio. Aquesta petita capella barroca destaca per la seva arquitectura harmoniosa i la seva façana ricament ornamentada, que destaca entre els edificis circumdants. Tot i ser modesta de dimensions, la seva elegància i simbolisme la converteixen en un element únic del patrimoni religiós i artístic de la localitat, preservant l'esperit devocional i estètic del barroc rural.

El nucli històric d'aquesta vila, declarat Conjunt Històric-Artístic, conserva l'ànima d'una fortalesa de frontera forjada en moltes batalles. Travessant el riu, un carrer costerut condueix a façanes sòbries que revelen l'antiga esplendor del lloc. Cases ricament decorades exhibeixen escuts d'armes, ràfecs sostinguts per grans mènsules tallades i bonics balcons de vidre. La forja li afegeix encara més encant. Gran part de les muralles encara es conserven, oferint vistes espectaculars de la regió. Un conjunt que evoca història, noblesa i resistència.

L'església de Santa María del Azogue, situada a la plaça Major de Puebla de Sanabria, és un notable temple romànic del segle XII que va ser transformat en segles posteriors. El seu nom fa referència a la seva ubicació comercial i al déu Mercuri. Preserva dues magnífiques façanes: l'oest, amb estàtues, columnes i capitells bíblics, i la sud, que és més purament romànica. L'interior gòtic acull un transsepte amb una volta estelada, un baptisteri del segle XIII i un orgue de 1780. Sota el terra, unes làpides descobertes el 1995 expliquen segles d'història silenciosa.