Santuari de la Mare de Déu dels Remedis · Mondoñedo

La capella original de Nostra Senyora dels Remedis de la Pena de Outeiro va ser dotada pel bisbe Fray Francisco de Santa María Benavides el 1558 i ràpidament es va convertir en un centre de devoció mariana. Després d'un primer intent de renovació al segle XVII, es va dur a terme una reconstrucció completa al segle XVIII. L'edifici actual, encarregat pel bisbe Sarmiento entre 1733 i 1738, es va construir després de l'enderrocament de l'anterior. Aquesta obra va ser dirigida per l'arquitecte fray Lorenzo de Santa Teresa, mestre d'obres del convent de Sant Pere d'Alcàntara, tot i que les línies bàsiques les va traçar el mateix bisbe. L'edifici resultant era una església amb planta de creu llatina i una sagristia darrere del presbiteri. Les naus, els transseptes i la capella principal estaven coberts amb voltes de canó, i el transsepte, on s'intercepten els dos braços de la planta de creu llatina, és de forma octogonal. La façana principal té un ampli portal emmarcat per dues columnes i coronat per un cartell ovoid amb una inscripció que diu: "A càrrec de Sa Excel·lència el bisbe Sarmiento, aquesta capella va ser reconstruïda i ampliada. Any 1738." A sobre hi ha una petita rosassa i, per rematar aquesta secció central, hi trobem l'escut d'armes del bisbe Sarmiento de Sotomayo. A cada costat hi ha dues torres amb pilastres i coronades per campanes. Avui dia, les campanes només es troben a la torre de la dreta. A l'esquerra s'hi va instal·lar un rellotge. A les dues torres hi ha una inscripció que diu: "Aquesta capella es va començar el mes de juny de 1733 i" (torre esquerra) "es va acabar el juny de 1738, amb Don Fray Antonio Alexandro Sarmiento Sotomayor com a bisbe i senyor de Mondoñedo" (torre dreta). Malgrat tot, la façana no es va acabar fins anys més tard, amb un cost de 2.000 ducats, que el bisbe va reservar per a aquest propòsit. L'obra es va dur a terme el 1755 després de la mort del bisbe. Un llintel sobre la porta lateral de la façana dreta, que porta l'escut d'armes del bisbe que la va fundar, Don Francisco de Santa María Benavides (segle XVI), és un vestigi de la construcció original. A l'interior, l'altar major té un retaule barroc que es va completar el 1744, quan el Cabildo va decidir traslladar la Mare de Déu dels Remedis a la seva capella i celebrar-hi missa cantada, però no va ser fins a finals del 1745 que es va encarregar el daurament que podem veure avui. L'altar major presenta la patrona de la capella, la Verge dels Remedis, però també s'hi poden trobar altres imatges com l'Assumpció de la Verge, sant Ildefons, sant Anselm, sant Bernat i sant Rupert, totes elles talles del segle XVIII. La planta octogonal original del transsepte permet quatre altars. Els de la part davantera, que miren cap a l'altar major, són d'estil barroc, i els de la part del darrere són rococó. Tots ells daten del segle XVIII. Presenten imatges de Santa Escolàstica (dreta davantera), Sant Benet d'Aniana (esquerra davantera), la Verge del Rosari (pintura, darrere a la dreta) i els sants Domènec de Guzmán i Vicenç Ferrer (darrere a l'esquerra). Aquesta església és l'església parroquial de Los Remedios, establerta com a parròquia independent durant la reforma portada a terme el 1895.