Convent de Sant Blai, Comunitat de Germanes Dominiques · Lerma

El convent estava connectat al Palau per un passadís de tres arcs fins al segle XIX. La fundació del monestir dominic de Sant Blai va ser la font de més orgull entre tots els edificis religiosos erigits pel Duc a Lerma. Com a patró de l'Orde i d'acord amb les disposicions del Concili de Trento, el 1612 va traslladar la comunitat que vivia a Tovar (Cifuentes) a la seva ciutat. El frare Alberto de la Madre de Dios va dissenyar el convent i l'altar major és obra de Juan Gómez de Mora, que va reutilitzar algunes peces d'un antic retaule. Està dividit en quatre seccions arquitectòniques, amb columnes, pilars i nínxols, tots daurats. Les pintures són del pintor del duc, Pedro Antonio Vidal. Al centre hi ha un nínxol amb una talla del segle XVII de sant Blai amb les relíquies del sant al pit, que són molt venerades el 3 de febrer amb la benedicció dels típics dolços o panets. El transsepte acull el Crist Crucificat, de l'escola castellana del segle XVII de Gregorio Fernández, i la Mare de Déu del Rosari, de gran bellesa i qualitat artística. La cúpula semiesfèrica i la llanterna, els pilars duplicats de la qual sostenen quatre arcs transversals amb els seus pèndents i frisos entre quadrats i triangles. La gran sala amb volta darrere de l'església del monestir acull un valuós reliquiari donat pel duc. Actualment hi habiten les monges dominicanes enclaustrades, que produeixen ceràmiques pintades a mà i acolorides. La comunitat també és coneguda com les «monges de WhatsApp», ja que milers de persones reben cada matí un missatge amb les experiències i ensenyaments dels dominicans de Lerma, anomenat «Repte de l'Amor». Els horaris de les misses en aquesta església conventual són: cada dia a les 8:00 h i diumenges i festius a les 11:00 h.