Lerma: Porta de la vall de l'Arlanza, un viatge a l'Edat d'Or

El Palau Ducal de Lerma, construït sobre l'emplaçament de l'antic castell del segle XV i dissenyat per Francisco de Mora, va ser concebut com a residència del Duc de Lerma i allotjament reial per a Felip III. Inspirada en l'estil palatí castellà, destaca la seva cort central amb galeries de dos trams: 20 columnes toscanes a la part inferior i 20 columnes jòniques a la part superior, totes monolítiques. La seva façana robusta i elegant està adornada amb un portal sobre pedestal, un frontó semicircular i capitells de pissarra amb cornisa. Cremat durant l'ocupació napoleònica, va ser restaurat i reobert com a Parador Nacional l'any 2003, recuperant el seu esplendor original.

El Mirador dels Arcs, situat a la plaça de Santa Clara de Lerma, és un indret ple d'història que ofereix vistes inigualables de la vall de l'Arlanza. Des d'aquí, el duc de Lerma recorria un passadís elevat sobre els arcs per assistir discretament als oficis religiosos a la col·legiata, sense barrejar-se amb els veïns. Al centre de la plaça hi ha la tomba del famós guerriller Jerónimo Merino Cob, conegut com a Cura Merino. El poeta José Zorrilla també va viure aquí, on va trobar inspiració i amistat, i va dedicar el seu "Don Juan Tenorio" al magistrat Paco Vallejo. Un lloc on convergeixen la història, l'art i el paisatge.

L'antiga església col·legial de Sant Pere, promoguda per l'arquebisbe de Sevilla i oncle del duc de Lerma, Don Cristóbal de Rojas, va ser assumida pel mateix duc, que en va adaptar el disseny a l'estil herrerià. La renovació, iniciada el 1613 per Fra Alberto de la Madre de Dios, va donar com a resultat un temple de tres naus amb un deambulatori, capelles, cor i baptisteri. El 1616, el papa Pau V la va elevar a la categoria d'església col·legial, fent-la independent de l'arquidiòcesi de Burgos. La seva monumental façana sud presenta columnes dòriques i escuts d'armes ducals, i encara conserva la seva porta de fusta original. El retaule principal, barroc i daurat, destaca per la seva exuberància ornamental.

La plaça Major de Lerma, amb una superfície de 6.862 metres quadrats sense comptar les arcades, és una de les places més grans d'Espanya. De forma trapezoïdal, està envoltada per tres fileres d'edificis amb 75 columnes de pedra i un segon nivell de maçoneria amb 72 balcons. Concebida com a escenari per a celebracions de la cort, acollia comèdies, corregudes de toros a cavall, espectacles de focs artificials i jocs de cañas. Fins i tot escriptors com Lope de Vega i Góngora hi van presentar les seves obres. Una de les activitats més singulars consistia a fer córrer el toro cap a un balcó des del qual caia sense control al precipici. Era l'orgull del duc i l'epicentre de la vida cortesana.