Un viatge a través del temps entre carrers empedrats, història viva i tradicions màgiques

L'església parroquial de Nostra Senyora de l'Assumpció, situada al cor de La Alberca, és l'edifici arquitectònicament més significatiu del municipi. Va ser construïda el 1730 per l'arquitecte Manuel de Lara Churriguera, nebot del famós Alberto Churriguera. D'estil barroc amb influència neoclàssica, el seu plànol en forma de creu llatina acull capelles com les del Crist del Sudor i la Verge dels Dolors. El seu magnífic púlpit del segle XVI, tallat en pedra policromada, és especialment remarcable. La torre, que ostenta l'escut dels ducs d'Alba, acull una sagristia i un ossari amb calaveres, vinculat a la tradició de la Moza de Ánimas.

Acullat a les muntanyes d'Altamiras, envoltat de pins, roures i castanyers, s'alça un temple únic del segle XV: l'Ermita de Santa Creu. A només 4 quilòmetres de Guadalupe, aquest petit edifici gòtic, de planta quadrada, recorda el famós temple del Reial Monestir. Declarat Monument Nacional el 1931, destaca pels seus detalls arquitectònics a cadascuna de les seves cares. La seva ubicació privilegiada i la seva integració harmònica en el paisatge natural converteixen aquesta capella en un refugi de pau i espiritualitat al cor de l'entorn natural d'Extremadura.

La Plaza Mayor de La Alberca és una plaça rectangular icònica que ha conservat en gran part la seva disposició original. Encerclada per porxos sostinguts per pals de fusta o columnes de pedra, acull edificis tradicionals de dos a quatre pisos. Aquesta combinació harmònica d'arquitectura tradicional li atorga un encant únic. Al seu centre hi ha una font i una creu del segle XVIII, traslladada des d'El Tablado el 1940. Aquest espai, el cor del poble, és testimoni de la vida quotidiana i de les celebracions principals d'un dels pobles més bonics de la Sierra de França.

El Santuari de la Verge de la Peña de França, al municipi d'El Cabaco, és un imponent edifici del segle XV que acull un monestir i una casa d'hostes fundats pels benedictins i ara gestionats per l'orde dominica. La seva església venera una imatge que, segons la llegenda, va ser trobada per Simón Vela en una cova propera l'any 1434. El conjunt s'organitza al voltant d'una plaça del segle XVIII presidida per un *rollo* jurisdiccional. Cal destacar-ne la porta del convent del segle XV, la capella de la Blanca —construïda sobre la cova on es va trobar la imatge— i el balcó de Santiago, visible des del porxo que connecta els dos edificis.