Monuments com tretes d'un conte de fades

El castell de Frías s'alça a la cima del turó de La Muela, amb vistes a la població que s'estén al seu peu sud. La seva façana principal s'adossa a les cases. Les primeres referències al castell daten del segle XIII, tot i que la major part de l'estructura actual correspon a la segona meitat del segle XV. Construït principalment amb maçoneria de tova, el carreuat només s'utilitzava en obertures, torrasses i cantonades. Cal destacar-ne les voltes, els arcs de mig punt, les espitlleres i els portals de canó, amb afegiments del segle XVI. El castell, que és pentagonal i està situat a l'angle sud, té una doble volta interior i una terrassa emmerletada.

El conjunt consta de 22 cases de cinc plantes penjades de la part alta del turó de la Muela, sota un penya-segat de tova. Construïdes entre els segles XII i XIII, durant l'expansió de la ciutat gràcies als privilegis atorgats per Alfons VIII, aquestes cases aprofiten el penya-segat, formant una prolongació de la muralla que defensava la ciutat per la part nord. Les seves cases estretes, unides entre si, creen carrers medievals costeruts. El mur sud del segle XIII tenia tres portes: Medina, Postigo i Cadena, que ja no existeix. El camí de ronda connectava les cases perquè els soldats poguessin protegir la ciutat des de dins.

El pont medieval, d'origen romà i reconstruït a l'Edat Mitjana, formava part d'una important via que connectava la Meseta amb la costa cantàbrica. Té nou arcs; els centrals són apuntats i els altres estan lleugerament rebaixats per donar cabuda a la torre central, que tenia finalitats defensives i comercials. Allà s'hi cobrava el portatge, un impost per creuar-hi persones, bestiar o mercaderies. Els desguassos, amb motllures als estribos, alleugen el pes i aporten harmonia. La seva estructura irregular segueix la roca del riu.

L'església de Sant Vicenç Màrtir, ordenada a construir per Alfons VIII després de la concessió de la carta de Frías, és d'estil romànic amb planta en forma de creu llatina i tres naus. La seva alta torre emmerletada, que reforça el caràcter defensiu de la ciutat, i el seu pòrtic romànic, decorat amb escultures, són especialment notables. Després d'un esfondrament el 1906 que va danyar la torre i l'estructura, el pòrtic es va vendre i ara es troba exposat al Museu dels Cloisters de Nova York. A l'interior, acull tres retaules barrocs i neoclàssics i la capella de la Visitació, amb una reixa de ferro forjat i un retaule del segle XVI de Juan de Borgoña. L'església combina diversos estils, amb un predomini del barroc.

La gola era una ruta crucial, ja que la travessava l'antiga via romana que unia La Bureba amb Orduña i els ports de muntanya del nord. Algunes pedres de la via i del pont romànic-medieval que creua el riu Molinar encara es conserven. Al costat del pont, sota imponents parets de roca, hi ha dos temples cristians: la capella romànica del segle XIII de Santa María de la Hoz, que servia d'allotjament per als pelegrins del Camí de Sant Jaume. Es creu que fou construïda sobre un temple anterior i encara conserva frescos acolorits a l'interior.