Ruta: Orduña i castells

El Portal de Sant Josep és la porta d'accés a la fortalesa o a la ciutat, un túnel tallat en la roca natural. Una de les fulles de la porta original encara es conserva, i l'antic escut d'armes de la ciutat destaca a la façana. Sobre l'arc de pedra que emmarca l'entrada, hi ha un balcó que indica l'existència de l'antiga caseta de guàrdia, que el 1848 es va convertir en estances annexes a la Casa Orduña, després de la marxa de la guarnició militar. Al llindar interior, una rajola pintada representa Sant Josep. A l'interior del túnel, una porta condueix a les estances superiors i a un balcó de pedra.

La Casa Gran o Casa Orduña acull una exposició de les possessions i la col·lecció documental de la família Orduña. A la part posterior hi ha un pati paisatgístic i una cisterna. La casa dóna accés a l'església, al Castell de l'Alcoçaiba i al Castell de Sant Josep. Els Orduña, una família d'origen basc de Biscaia, van arribar al Regne de València amb l'Infant Fortuna de Navarra. Al segle XVI, van estar vinculats al Castell de Guadalest com a servents de la família Cardona, on van ocupar càrrecs de confiança com a governadors i administradors, acumulant poder durant més de 200 anys. Des d'aquesta casa pairal, els Orduña, grans terratinents a la Marina, van exercir la seva influència sobre la vall i la regió, fins i tot al segle XIX, controlant càrrecs polítics clau.

El Castell de l'Alcoçaiba consta de tres recintes interconnectats i escalonats, que es van integrar al segle XVII com a part de la residència senyorial de la família Orduña. En aquella època, la fortalesa va experimentar transformacions que li van donar l'aparença actual. Recinte inferior: S'hi accedeix per una escala tallada a la roca i un obert de 1,10 metres amb un arc de maó. Aquest recinte, amb dos nivells connectats per una escala de maçoneria, tenia un pis superior, ara visible a través de les obertures de les bigues de fusta de la paret. Recinte Mitjà: Conté una sala rectangular, una cisterna subterrània, un decantador, una garita i l'accés al Recinte Superior mitjançant una escala de roca. La garita, quadrada i feta de terra batuda, tenia tres plantes i estava coronada per merlets. Enclavament Superior: Contenia una plataforma i una cisterna trapezoïdal, coberta amb una volta de canó. La plataforma connectava amb una terrassa mitjançant un parell d'esglaons. La complexitat interna del Castell de l'Alcoçaiba el distingeix de la majoria de castells en ruïnes.

Després de la caiguda del Califat a principis del segle XI, la Hispània musulmana es va fragmentar en taifes, petits regnes independents. D'aquest període en queden vestigis d'alcàsseres, fortificacions que protegien els passos estratègics de les valls. La construcció del Castell de Sant Josep va començar al segle XI. Al segle XIII, la conquesta cristiana va avançar, amb València i Múrcia disputant-se aquestes terres. A les zones rurals, la colonització va ser feble, i la població musulmana va romandre fins al període mudèjar. El castell destaca entre les runes. El 1644, un terratrèmol va fer caure el Cantalar, i el 1708, una explosió va destruir l'ala oest. El 1848, es van enderrocar les muralles i es va retirar la guarnició.