El Castell (Osma) · El Burgo de Osma
POI
Sègles X, XI i XVIII. La fortalesa es troba al cim d'un massís rocós que separa els cursos dels rius Abión i Ucero i està separada per un turó de les serres que delimiten les valls del Duero al sud. La ciutat d'Osma està documentada l'any 912 i, tot i que es podria pensar que es va repoblar a partir de les ruïnes de la ciutat romana d'Uxama, hi ha proves d'estructures al turó on s'alça l'actual castell que ens permeten situar-hi aquesta primera població. Cap al 933, quan va tenir lloc la primera derrota de les tropes del Califat a Osma, o el 934, quan Ramiro II de Lleó i el comte Fernán González es van refugiar al castell (hi ha dubtes de si va ser aquest o el de Gormaz), la major part de la fortalesa que veiem avui deu haver estat construïda pels lleonesos. La importància estratègica del castell d'Osma va augmentar significativament després de la derrota musulmana del 939, en la continuació de la batalla de Simancas, al sud de Gormaz. El Califat va reaccionar els anys següents recuperant Gormaz i fortificant-lo. Així, durant cinquanta anys (entre el 934 i el 989), el castell d'Osma va ser la principal defensa de les portes del Regne de Lleó en aquesta secció del Duero i, sens dubte, el castell cristià més exposat als atacs del terrible enemic musulmà. La construcció de Ramir II de Lleó s'adjuntà a les torres anteriors i es va fer amb un gruixut mur de pedra, amb una gran abundància de pedres romanes i superbs carreus tallats amb marques de picapedrer a les cantonades, les portes i les espitlleres. El castell superior tenia quatre torres (les dues existents i dues de noves, una de les quals era pentagonal i buida) i dues portes, al nord i al sud, que permetien l'accés fins als rius Abión i Ucero. Cinquanta anys de resistència contra el Califat i la formidable fortalesa de Gormaz són molt de temps, però al capdavall, Almanzor era Almanzor, i Osma va caure en mans seves l'any 989. L'any 994, van caure San Esteban i Clunia i, l'any següent, el comte castellà Garci Fernández va perdre el cap a Alcozar. El famós general d'Algeciras va repoblar la zona amb àrabs i va reforçar el castell d'Osma. Part del revestiment exterior de la torre que dóna a Uxama podria ser obra seva, i va romandre en mans del Califat fins al 1011, quan va passar de nou a mans cristianes.