Templaris

Enhorabona! Has decidit experimentar Culla. Estàs a punt d'embarcar-te en un viatge únic ple d'història, bellesa i llocs inoblidables. Aquí teniu la ruta amb totes les parades que fareu. Recordeu: el vostre telèfon mòbil segellarà automàticament el vostre pas per cada punt de la ruta. Benvinguts a la vostra aventura! Esperem que gaudiu de cada pas i que aconsegueu completar tots els llocs proposats. Que comenci el viatge!

Atura

5 aturades en aquesta experiència

1

Castell de Culla

L'any 1213, Pere II va prometre Culla als cavallers templaris, tot i que va ser Blasco de Alagón qui la va conquerir el 1233. L'interès de l'Orde va persistir fins al 1303, quan la van comprar per l'enorme suma de 500.000 sous. Més enllà del seu valor estratègic, es creu que en aquesta terra salvatge buscaven un lloc per practicar l'alquímia i l'esoterisme, controlant les forces tel·lúriques apreses a la Terra Santa.

Veure a Google Maps

2

Granero del Comendador (antiga presó)

L'estada dels templers a Culla va ser breu (1303-1314). Com a membres de l'Església, recaptaven impostos com la 'primícia' i el 'delme' o dècim, pagats principalment en espècies amb gra de les collites. Aquí, el comandant templari emmagatzemava el gra obtingut dels impostos, gestionant els recursos d'una ordre que combinava el poder militar amb el control administratiu.

Veure a Google Maps

3

Fita (zona de l'ermita de Sant Cristòfol)

El control del territori templari s'exercia des de castells i una xarxa de torres de guaita. Aquesta torre destaca per la seva orientació cap a la muntanya sagrada de Penyagolosa. El seu nom sembla derivar dels termes pinna (muntanya) i lucosa (boscosa), segons el document de donació de Culla a l'Orde del Temple el 1213, reflectint el valor estratègic i simbòlic d'aquest enclavament.

Veure a Google Maps

4

Molí de l'Orde

Construït al segle XIV sota l'Orde de Montesa, hereu dels templaris, aquest molí era un monopoli feudal. Durant l'Edat Mitjana, només els senyors tenien dret a construir molins, forges o forns a les seves propietats. Els veïns estaven obligats a utilitzar-los, pagant a canvi una part del seu gra o farina, la qual cosa assegurava el control econòmic i social del territori.

Veure a Google Maps

5

El roure

La Carrasca és l'arbre monumental de Culla, amb orígens que alguns remunten al segle XVI o fins i tot més enrere. Encara és un misteri si els cavallers templaris mai van cercar refugi a la seva ombra o van presenciar el seu naixement. Gràcies a la cura de generacions, avui és una joia botànica emblemàtica que simbolitza les arrels del poble a la terra i és un dels seus indrets més visitats.

Veure a Google Maps